Main image
28th January
2014
written by FiscalitatJusta

Qué es y por qué necesitamos una fiscalidad ecológica

Miguel Ángel Mayo

Artículo original publicado en la revista Mientras Tanto

“La fiscalidad ambiental es un instrumento para incentivar cambios de comportamiento.” Esta es la primera frase que debería aparecer en cualquier artículo relacionado con la tributación ecológica. Un tipo de fiscalidad, pues, que debe minimizar la idea de impuesto y maximizar la idea de finalidad.

El camino es claro: los impuestos ambientales, así como una eficaz reforma ecológica del resto de la fiscalidad, han de ser un instrumento hacia la sostenibilidad ambiental de nuestra sociedad. En efecto, estos impuestos deben contribuir a la puesta en práctica del principio “el que contamina, paga”, y a la armonización de las políticas económicas y ambientales. La nueva política fiscal ecológica ha de tener como objetivos avanzar hacia la equidad y la sostenibilidad, redistribuir la renta a favor de los más pobres, penalizar las actividades más insostenibles y promover nuevos sectores más intensivos en empleo y más sostenibles como la eficiencia energética, las energías renovables, el transporte público, el reciclaje, la educación, la sanidad y una nueva cultura del agua. En suma, una reforma fiscal ecológica bien concebida debe servir para aumentar el empleo y reducir el consumo de energía y recursos naturales. Sobre estos pilares (y dejando ahora al margen problemas como el afán recaudatorio, las injerencias política, el fraude de ley y, sobre todo, las conductas destinadas a aprovechar la normativa ecológica en beneficio propio), tenemos que rediseñar la fiscalidad ecológica. O, lo que es lo mismo, “los impuestos del futuro”.

Historia de la fiscalidad ecológica

El término “medio ambiente” fue utilizado por primera vez por el naturalista francés Étienne Geoffroy (1772-1844) para referirse al entorno físico que rodea a los seres vivos. Desde un punto de vista jurídico, el Derecho del Medio Ambiente vendría a ser el conjunto de normas que regulan los efectos de la actividad humana en la conservación y protección de la vida en la Tierra, ya que, evidentemente (aunque luego la realidad asombra), el ser humano debería priorizar en su actuación la conservación del medio ambiente en el que habita. Sin embargo, no fue hasta la década de los setenta del siglo pasado cuando surgió la preocupación legal por el medio ambiente. Así, el 1970 fue declarado “Año de protección de la Naturaleza”. (more…)

Comparteix:

  • Facebook
  • Twitter
  • LinkedIn
  • Email
  • RSS
  • Meneame
  • Pinterest
  • Google Plus
16th October
2013
written by FiscalitatJusta

Un altre butlletí? Més informació? Esteu segurs que cal? Si és sobre fiscalitat, creiem que sí.

Des de la Plataforma per una Fiscalitat Justa, Ambiental i Solidària hem impulsat la creació d’aquest butlletí sobre aquelles qüestions fiscals que ens afecten a tots. De manera amena i atractiva volem fer arribar i promoure el debat sobre uns impostos més justos a tota la ciutadania.

Com a Plataforma creiem que tan sols garantint una bona redistribució de la riquesa serem capaços de construir una societat més justa i pròspera. Per això cal lluitar contra el frau, l’evasió i els paradisos fiscals, per equiparar la tributació de les rendes del capital a les del treball o per la creació d’una fiscalitat amb criteris ambientals. Però sobretot ens cal fer entendre que els impostos estan en la base del nostre Estat del Benestar i que sense aquests,  garantint-ne evidentment una gestió eficaç i transparent, no sortirem del forat econòmic en el qual ens trobem.

Aquest butlletí és un granet de sorra per a contribuir a una cultura de la corresponsabilitat, i alhora un vehicle de denúncia i incidència per a què, com hem dit sempre, ser ric no surti tan barat.

T’animem a donar-te d’alta aquí i a difondre’l entre persones amigues i conegudes. Trimestralment, i puntualment el dia 21 del mes rebràs el butlletí “dels que paguem impostos”.

——————————————

La Plataforma per a una Fiscalitat Justa, Ambiental i Solidària va néixer als inicis del 2009 amb la voluntat d’obrir un debat públic sobre el nostre sistema fiscal amb propostes concretes i factibles que garanteixin la justícia social i ambiental. Agrupa a més d’una vintena d’organitzacions socials i entitats de la societat civil preocupades per l’evolució del nostre sistema fiscal i pel model de societat que se’n deriva.

Comparteix:

  • Facebook
  • Twitter
  • LinkedIn
  • Email
  • RSS
  • Meneame
  • Pinterest
  • Google Plus
16th October
2013
written by FiscalitatJusta

El art. 31 de nuestra Constitución recoge y expone la siguiente conducta: “Todos contribuirán al sostenimiento de los gastos públicos, de acuerdo con su capacidad económica, mediante un sistema tributario justo inspirado en los principios de igualdad y progresividad que, en ningún caso, tendrá alcance confiscatorio“.

Continúa su redacción al tenor de: “El gasto público realizará una asignación equitativa de los recursos públicos, y su programación y ejecución responderán a los criterios de eficiencia y economía

Las premisas quedan claras, el deber de ingresar a Hacienda es de todos los ciudadanos, bajo la supervisión de un principio básico como es la justicia. Obligación que vendrá acompañada con un deber inexcusable de buena gestión del dinero público, en resumen, el dinero de todos por parte de los gestores públicos.

No obstante, una atenta lectura de nuestra normativa tributaria, o, yendo un poco más lejos, a la operativa fiscal realizada por diferentes agentes económicos. Agentes económicos que coinciden curiosamente con aquellos agentes con mayores recursos, nos da una idea de la realidad de nuestro sistema financiero.

Todos contribuirán: El deber de contribuir es Universal, exigible a todos aquellos que operan en nuestro territorio y que por lo tanto van a obtener beneficios sociales por la vía del gasto público. Pero curiosamente se produce varios efectos. Por citar el primero suele producirse en las clases adineradas el denominado “nomadismo tributario”. (more…)

Comparteix:

  • Facebook
  • Twitter
  • LinkedIn
  • Email
  • RSS
  • Meneame
  • Pinterest
  • Google Plus
16th October
2013
written by pcastella

Barcelona World i el que s’amaga darrere la sagnant rebaixa en la taxa sobre el joc

L’Avantprojecte de llei de modificació de la Llei 2/1989, de 16 de febrer, sobre centres recreatius turístics i d’establiment de normes en matèria de tributació, comerç i joc, presentat pel Govern i que actualment es troba en fase parlamentària, contempla les següents i principals modificacions normatives:

  • Obre via lliure per a la creació de nous casinos al Centre Recreatiu i Turístic de Vila-seca i Salou, Barcelona World, al costat de Port Aventura, passant de 4 a 10 casinos al conjunt del territori català.
  • Rebaixa substancialment la taxa sobre el joc aplicable als casinos- de competència exclusiva del govern català – que passaria del 55% al 10% dels seus ingressos bruts.
  • Autoritza als casinos i altres establiments de joc en els centres recreatius turístics a concedir operacions de crèdit a jugadors, actualment prohibit tant per la legislació estatal com per la catalana. És a dir, que els casinos podran donar préstecs a jugadors i jugadores que s’hagin quedat sense blanca i vulguin continuar jugant, fomentant així la ludopatia.
  • Faculta a un Pla director urbanístic per a modificar la pròpia Llei, la qual cosa vulnera el principi de jerarquia normativa.

La Plataforma va néixer amb la voluntat de recolzar i promoure una política fiscal justa, progressiva i suficient, com a mecanisme de redistribució social, on la ciutadania i els diferents actors que la conformen contribueixen al sosteniment i millora de l’Estat de benestar en funció de les seves possibilitats. En aquest sentit rebutgem frontalment aquesta sagnant rebaixa en la taxa sobre els beneficis que genera el joc i que recapta l’empresariat d’aquest sector. Un sector que a dia d’avui compta tan sols amb quatre casinos i que amb l’aprovació de l’avantprojecte creixeria fins arribar als deu.

El desmantellament de la taxa sobre el joc en context de crisi

L’any 2012 s’han ingressat 24 milions d’euros per l’impost als casinos. Segons les previsions de la Generalitat, gràcies a l’augment en la xifra de negoci, tot i la rebaixa del 55% al 10%, s’esperaria recaptar 36,6 milions d’euros el 2016. Això vol dir que si la taxa es mantingués en el 55%, els ingressos rondarien els 200 milions d’euros. Per tant, si s’acceptés el projecte BCNWorld i es rebaixes l’impost, es deixarien d’ingressar al voltant del 165 milions d’euros, xifra que equival a 1,3 vegades el que el Govern va dedicar a les prestacions de la Renda Mínima d’Inserció, que van ser 123 milions d’euros el 2012. En la situació d’emergència social en què es troba el nostre país, on no només no es dona resposta des de les administracions sinó que aquestes accentuen la situació d’emergència a través de retallades de drets i serveis i d’increments d’impostos regressius com l’IVA, en aquest context, es planteja aquesta reforma impositiva. Quina lògica hi ha al darrere?

(more…)

Comparteix:

  • Facebook
  • Twitter
  • LinkedIn
  • Email
  • RSS
  • Meneame
  • Pinterest
  • Google Plus
2nd July
2013
written by pcastella

L’aplicació de la reforma suposaria una davallada d’ingresos de 185 milions d’euros anuals, xifra que equival a 1,5 vegades la despesa de la Renda Mínima d’Inserció de tot un any
El Departament d’Economia i Coneixement està tramitant l’elaboració de l’Avantprojecte de llei de modificació de la Llei 2/1989, de 16 de febrer, sobre centres recreatius turístics i d’establiment de normes en matèria de tributació, comerç i joc, que contempla les següents i principals modificacions normatives:
• La modificació de la taxa sobre el joc aplicable als casinos- de competència exclusiva del nostre Govern – que passaria del 55% al 10% dels seus ingressos bruts.
• L’autorització als casinos i altres establiments de joc a concedir operacions de crèdit als jugadors. És a dir, que els casinos podran donar préstecs a jugadors i jugadores que s’hagin quedat sense blanca i vulguin continuar jugant.
• Per últim, l’avantprojecte obre via lliure per a la creació de nous casinos al Centre Recreatiu i Turístic de Vila-seca i Salou, al costat de Port Aventura, passant de 4 a 10 casinos al conjunt del territori català.
La Plataforma per una Fiscalitat justa, ambiental i solidària denuncia i s’oposa frontalment a tals modificacions per les següents raons:
• Es deixarien d’ingressar 185 milions d’euros l’any. El 2012, la Generalitat va ingressar 227 milions d’euros a través de la recaptació d’aquest impost. Amb la nova taxa que es proposa, les arques públiques haurien ingressat tan sols 41 milions d’euros. Per tant, es deixarien d’ingressar 185 milions d’euros, xifra que equival a 1,5 vegades el que el Govern dedica a les prestacions de la Renda Mínima d’Inserció, que van ser 123 milions d’euros el 2012.

• És un despropòsit fomentar el crèdit al joc. Davant el dramàtic i insostenible escenari on el crèdit productiu no arriba ni a famílies ni a empreses, la Generalitat aposta pel crèdit més improductiu que és el del joc.
Precisament, estem patint les conseqüències de la febre del crèdit, que va suposar l’accés al crèdit fàcil i àgil que van tenir constructores i societat en general. Amb aquesta norma, la Generalitat propiciarà de nou l’accés a un crèdit improductiu i sobretot potencialment lesiu per a les persones jugadores que caiguin en ludopaties.

• L’avantprojecte és fruit de la continuïtat per l’aposta estratègica per un model social d’economia de casino. En el context actual, renunciar a ingressos i alhora fer-ho amb l’objectiu de fomentar l’ocupació -i infraocupació- en l’àmbit del personal de servei a l’oci de rics, només respon a la voluntat de continuar apostant per una Catalunya al servei del gran capital financer i especulatiu. Una Catalunya del laissez faire, que claudica davant els interessos de les poques però grans fortunes que controlen el món del joc, d’esquenes a l’economia productiva i al desenvolupament de sectors amb valor afegit .
Per tot això, des de la Plataforma demanem al Govern que rectifiqui i faci un pas enrere en la modificació de la llei que regula el joc. No fer-ho suposaria constatar la incoherència discursiva que manté el Govern de la Generalitat quan sosté:
— Que “no hi ha alternatives” a les retallades, però en canvi redueix un 82% la recaptació d’aquest impost.
— Que treballa per facilitar el crèdit a famílies i empreses, sense resultats, però en canvi afavoreix el crèdit especulatiu al joc
— Que aposta per un canvi de model productiu a Catalunya, però en canvi vol convertir Catalunya en un dels principals pols a Europa del joc i del tipus de turisme que hi va associat.
Per últim, recordem al Govern de la Generalitat que governa per al poble i no només per a uns pocs privilegiats i que per aquest motiu no pot fer servir les competències que té en matèria tributària per buidar les arques públiques a favor del lobby del joc a Catalunya.

Comparteix:

  • Facebook
  • Twitter
  • LinkedIn
  • Email
  • RSS
  • Meneame
  • Pinterest
  • Google Plus
Previous
Next