Main image
17th October
2014
written by FiscalitatJusta

La Plataforma per una Fiscalitat Justa es suma als actes del Dia internacional per l’erradicació de la pobresa, avui 17-O impulsats per la Plataforma Pobresa Zero.

Comparteix:

  • Facebook
  • Twitter
  • LinkedIn
  • Email
  • RSS
  • Meneame
  • Pinterest
  • Google Plus
18th March
2014
written by FiscalitatJusta

La Plataforma per una Fiscalitat Justa, Ambiental i Solidària, formada per organitzacions i entitats preocupades per l’evolució d’un sistema fiscal cada vegada més regressiu i injust, ha valorat avui en roda de premsa les propostes que han fet un grup d’experts fiscals al Govern central en matèria de fiscalitat, i ha presentat la seva proposta per tal de fer el nostre sistema impositiu més just i equitatiu.

Podeu descarregar a continuació el document de propostes de la Plataforma:

La roda de premsa ha tingut lloc a la sala de premsa de la seu de la CONFAVC a les 11.30 hores. Han intervingut Xavi Casanovas, portaveu de la Plataforma per una Fiscalitat Justa, Ambiental i Solidària, i Miguel Ángel Mayo, tècnic inspector d’hisenda i membre de la Plataforma.

També podeu trobar aquí un resum de les valoracions fetes a la roda de premsa i del document de propostes

Comparteix:

  • Facebook
  • Twitter
  • LinkedIn
  • Email
  • RSS
  • Meneame
  • Pinterest
  • Google Plus
20th February
2014
written by FiscalitatJusta

La Plataforma parla sobre la nova reforma fiscal al Telenotícies Migdia del 9 de febrer de 2014.

Ben aviat publicarem un nou document per a fer públic el posicionament de la Plataforma davant la recent reforma fiscal anunciada per l’Estat Espanyol.

Comparteix:

  • Facebook
  • Twitter
  • LinkedIn
  • Email
  • RSS
  • Meneame
  • Pinterest
  • Google Plus
28th January
2014
written by FiscalitatJusta

Gerard Domínguez i Reig.

Des que tinguessin lloc les eleccions autonòmiques i municipals del 2011, diferents executius regionals s’han dedicat a aplicar rebaixes fiscals en la seva jurisdicció. Una mescla de neoliberalisme econòmic, demagògia i la por pel desgast que el govern central pugui suposar per a la seva gestió ha encès la flama de la competència autonòmica per veure qui retalla més impostos.

L’Impost sobre la Renda (IRPF) ha estat la nineta dels ulls de les comunitats que estan seguint el solc de la minoració fiscal. Extremadura, que va ser la primera en obrir la caixa de pandora, aplica una rebaixa pels contribuents amb rendes inferiors als 24.000€, que en realitat suposa només un estalvi de 23€ per beneficiari: populisme. D’altra banda, també hi aplica una deducció de 200€ per a recolzar la viduïtat, quan gran part del col·lectiu no arriba al mínim ni tan sols per a fer la declaració de la renda. Galícia aplicarà també una rebaixa de mig punt per a rendes inferiors a 17.000€, mentre Cantàbria l’abaixarà un punt.

Madrid, que amb Esperanza Aguirre ja havia retallat l’IRPF en un punt, l’abaixa un 1,6% més. Comunitat València, el govern de la qual té tothom acostumat a polítiques basades en l’especulació i el pelotazo, aplicarà reduccions a l’IRPF per obres de millora en l’habitatge, i permetrà la deducció d’un 10% per donatius a universitats i per a la recerca – quan és el Sector Públic qui ha de garantir una política d’investigació i desenvolupament a l’altura dels països de l’entorn.

Tanmateix, no només l’Impost sobre la Renda ha estat objecte de la destral política. Cantàbria ha reduït l’Impost de Transmissions Patrimonials, com també Madrid, on a dia d’avui el tipus general és el més baix en el marc de l’Estat Espanyol (6%). El gravamen d’Actes Jurídics Documentats ha estat bonificat a la Comunitat València per a refinançar les hipoteques de les empreses (novament, la cultura del pelotazo i deixant de banda la ciutadania) i a la mateixa Madrid, un gens menyspreable 25%.

Altres comunitats han optat per a reduir, per exemple, l’Impost de Successions, com és el cas d’Aragó i ho va ser de Catalunya. Darrera de totes aquestes mesures, s’hi amaga la voluntat d’aprimar les capacitats de reacció pública, l’Estat del benestar, i per tant obrir les portes a la privatització de serveis i la despatrimonialització pública, és a dir desfer-se del que és de totes i tots. Es posen alguns euros més a la butxaca dels i les ciutadanes, però a costa de menys i pitjors serveis, que després la gent ha de pagar més cars de la seva butxaca.

Comparteix:

  • Facebook
  • Twitter
  • LinkedIn
  • Email
  • RSS
  • Meneame
  • Pinterest
  • Google Plus
28th January
2014
written by FiscalitatJusta

Alfons Labrador

La llei d’acompanyament dels Pressupostos de la Generalitat per a l’any 2014 contempla una recuperació parcial de l’Impost de Successions. Això és un fet positiu que respon a la denúncia i la pressió feta des de diferents àmbits, entre ells la Plataforma per una Fiscalitat Justa.

No obstant, cal afegir que la quantitat que es pretén recaptar és molt insuficient i no arriba ni tan sols a recuperar l’última retallada feta pel Govern de CiU.

L’any 2008 l’Impost de Successions va ingressar 897 milions d’euros, mentre que aquest any se’n preveuen recaptar 241 milions. L’augment d’ingressos previstos amb la reforma que es planteja és de 54 milions al 2014 (donat que el pagament es pot demorar sis mesos) i de 108 milions amb l’anualitat completa. És a dir, que per aquest impost estaríem parlant, en total, d’uns ingressos al voltant de 300 milions d’euros, una xifra que queda molt lluny del que s’havia arribat a recaptar abans de les successives retallades.

En la reforma que ara es contempla es mantenen les bonificacions als cònjuges, que pràcticament no paguen, i es mantenen de forma parcial als fills, que paguen molt poc (cal tenir en compte que els cònjuges i els fills representen el gruix de les persones que reben herències). Això permet que persones riques continuïn sense pagar o pagant molt poc aquest impost.

S’hauria d’aconseguir que en la tramitació parlamentària es poguessin reduir les bonificacions als grups I i II, i que aquestes bonificacions només s’apliquessin a les herències inferiors a 200.000 euros (quedaria exempt, com fins ara, l’habitatge habitual fins a 500.000 euros). Amb una proposta d’aquest tipus es podrien recaptar uns 300 milions d’euros addicionals provinents de persones acomodades.

No és raonable ni justificable que amb els nivells de pobresa existents no es pugui plantejar aquest impost d’una manera més justa. Fer front a l’increment de les desigualtats, que és sens dubte un dels reptes més importants de la nostra època, passa per una fiscalitat més justa. I en aquesta lluita la Plataforma hi té molt a dir i molta feina a fer.

Comparteix:

  • Facebook
  • Twitter
  • LinkedIn
  • Email
  • RSS
  • Meneame
  • Pinterest
  • Google Plus
Previous