Que fer en el cas que la temperatura durant el mes de juny sobrepassi els 27 graus?

Al sindicat ens arriben moltes consultes sobre diferents temes. Aquest escrit és la resposta al comentari de l’article anterior.

Us convidem a que ens feu preguntes i consultes. SOS EDUCACIO us respondrà.

• Que hem de fer davant dels 27 graus?: La comprovació de la temperatura durant uns dies, i en diferents hores de la jornada, és important a fi que la persona que exerceix el càrrec de coordinació de riscos i la direcció del centre facin un escrit exposant la situació.

• En aquest escrit s’haurà de sol·licitar una avaluació de riscos, tant per l’alumnat com pel professorat i personal que hi treballi en els diferents llocs del centre (aules, patis, llocs comuns, …)

• Aquest escrit es dirigeix al Servei de prevenció del Departament d’Educació. A cada Servei Territorial n’hi ha un i també l’envieu al Comitè de Seguretat i Salut.

• Si ens feu arribar una còpia  nosaltres també ho sol·licitarem i a més en les reunions del Comitè de seguretat i salut els nostres delegats i delegades de prevenció podran presentar el vostre cas i fer el seguiment més exhaustiu.

A la FETE-UGT de Catalunya sabem que, durant el mes de juny, moltes escoles pateixen temperatures superiors als

27ºC. No hi han mitjans per combatre-les i la gran majoria d’elles no tenen instal·lats sistemes adients de climatització.

És per aquest motiu que considerem del tot inviable dur a terme l’activitat educativa en les franges horàries de més calor del mes de juny, que són lògicament les tardes.

FETE-UGT de Catalunya seguirà demanant al Servei de Prevenció del Departament, que realitzi mesuraments de temperatura i humitat d’aquells centres educatius dels quals tenim ja constatació. Exigirem que aquests mesuraments es realitzin durant l’horari de tarda del mes de juny, i així poder recollir les dades en els moments més extrems.

Així mateix, us convidem a posar-vos en contacte amb els nostres delegats/des de prevenció a través d’aquest mateix blog per tal de fer-nos coneixedors de la situació del vostre centre i poder demanar que es realitzi.

El Decret de continuació exposa qüestions interessants sobre el lloc de treball i la temperatura idònia per a no patir cap risc. SOS Educació us convida a llegir-lo

REAL DECRETO 486/1997, DE 14 DE ABRIL, POR EL QUE SE ESTABLECEN LAS DISPOSICIONES MINIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD EN LOS LUGARES DE TRABAJO

Condicions ambientals de temperatura i humitat en els llocs de treball Per lloc de treball s’ha d’entendre qualsevol àrea del centre de treball, edificada o no, en la qual els treballadors hagin de romandre o a la qual puguin accedir per motiu del seu treball, inclosos els serveis higiènics, els locals de descans i de primers auxilis, els menjadors i les instal·lacions de servei o protecció annexes als llocs de treball.

Aquests llocs de treball han de complir les disposicions mínimes que estableix el Reial decret 486/1997, de 14 d’abril, referides a:
condicions constructives; ordre, neteja i manteniment; senyalització, instal·lacions de servei i protecció; condicions ambientals; il·luminació; serveis higiènics i locals de descans; i material i locals de primers auxilis.
És obligació de l’empresari adoptar les mesures necessàries perquè la utilització dels llocs de treball no origini riscos per a la seguretat i la salut dels treballadors o, si això no és possible, perquè aquests riscos es redueixin al mínim.
A més, l’empresari ha de garantir la informació, consulta i participació dels treballadors en relació amb les qüestions esmentades.
Les condicions ambientals dels llocs de treball no han de constituir cap font d’incomoditat ni molèstia per als treballadors. Cal evitar les temperatures i les humitats extremes, els canvis sobtats de temperatura, els corrents d’aire molestos, les olors desagradables, la irradiació excessiva i, en particular, la radiació solar a través de finestres, llums o envans de vidre.
Cada activitat productiva admet una temperatura determinada. La normativa esmentada estableix que la temperatura dels locals on es facin treballs sedentaris propis d’oficina o similars ha d’estar entre els 17 i els 27 ºC,i on es facin treballs lleugers ha d’estar entre els 14 i els 25 ºC.

FETE-UGT de Catalunya , exigeix al Conseller Maragall una rectificació sobre la supressió de la jornada intensiva en el mes de juny, tal i com en el seu dia ja vam defensar,  tant en el marc del Consell Escolar de Catalunya, com en les diferents Meses Sectorials en les que es va plantejar per part del Departament d’Educació, la modificació de l’actual calendari escolar.

La negativa d’alguns sectors del professorat a realitzar sortides i colònies per al curs vinent en resposta a la supressió del dret a decidir, en el marc de la seva autonomia de funcionament, a realitzar jornada intensiva, està provocant i fomentant problemes allà on fins ara existien solucions organitzatives i pedagògiques.

Les condicions climatològiques que es donen durant el mes de juny afecten clarament al rendiment del l’alumnat , així com a les condicions laborals del professorat i personal educatiu.

Per això la jornada intensiva era i és  una solució a aquest problema a més d’una forma d’estimular , a través  la compensació horària, el que es poguessin portar a terme aquest tipus d’activitats.

L’ únic responsable d’aquesta situació és el Conseller Maragall i la seva destresa política en generar malestar en el si dels centres.

Declaració conjunta d’entitats i organitzacions vinculades a l’educació, feta avui 22 de juny al IES Verdaguer.

declaració_conjunta_educació_pública 22juny10.pdf

FETE-UGT vol mostrar el seu agraïment als centenars de companys i companyes que ahir es van manifestar al nostre costat a la plaça de Sant Jaume contra les retallades a la concertada. Confiem que el Govern recapaciti i rectifiqui una mesura que és injusta i il·legal. En cas que no sigui així, esperem comptar amb tots vosaltres en properes mobilitzacions.

Contra les retallades a la concertada, Planta Cara!

L’escola concertada de Catalunya diu no a la discriminació!
La Generalitat, de manera unilateral i injusta, vol fer pagar la crisi al professorat d’aquestes escoles.
No volem Cap retallada al professorat de la concertada.
Volem una resposta a la crisi, pactada, solidaria i ben gestionada.

Fes clic per veure els vídeos

Entrevista amb la Senyora Maria Jesús Larios Paterna:

Adjunta d’Infància Síndic de Greuges (4/06/2010 1)

El passat divendres 4 de juny de 2010 vàrem ser rebuts per l’Adjunta d’Infància del Síndic de Greuges sra. Maria Jesús Larios Paterna. En l’esmentada reunió hi vam assistir 2 representants de la Plataforma dels CAEP, i representants dels sindicats CCOO, CGT, UGT i USTEC.

Els temes tractats es fonamentaven en els acords de les trobades de la Plataforma CAEPS i en el propi manifest que se’n derivà. En l’entrevista se li va fer entrega d’un dossier en el qual hi constava el següent:

• a) Escrit descriptiu i valoratiu de la situació dels CAEPS: Amb aquesta reunió voldríem:

1. Posar de manifest una situació cada vegada més evident: els alumnes de les nostres escoles no tenen a la pràctica, els mateixos drets que els nostres fills, és més, cada vegada la distància és més gran.

2. Demanar que es faci justícia amb l’alumnat dels nostres centres i que puguin tenir uns mínims que els permetin tirar endavant a la vida. Creiem que la pobresa i la misèria no ha de ser hereditària i que els governs a través de les administracions públiques en són els responsables.

Descripció de la situació

- Alumnat i família

Una gran part dels nens i les nenes que venen a l’escola pertanyen a famílies que tenen greus problemàtiques socials i culturals (econòmiques i laborals, de vivenda, culturals, de drogues, amb malalties mentals, amb moltes dificultats per exercir la seva funció de pares i mares, …). Molts infants i joves estan tot el dia al carrer. En moltes famílies són habituals situacions gens apropiades per ser viscudes per infants. Molts són d’altres països en situacions irregulars. En general no estan gaire motivades pel fet educatiu, tenen altres problemes més punyents. En general són infants i adolescents que necessiten un tracte específic pel que fa a l’adquisició dels aprenentatges, a la motivació, als suports econòmics, al lleure (com a motivació i per treure’ls del carrer), als suports psicològics, … La situació que viuen els provoca molt malestar personal i això als centres es tradueix en gran conflictivitat, tant entre alumnes com de les famílies envers els centres (podem revisar si cal els centres on hi ha hagut més agressions a mestres). Necessiten condicions compensatòries en:
• Menjador
• Llibres i materials
• Sortides i colònies
• Extraescolars i casals d’estiu
• Psicòlegs
• Programes de suport per aquells alumnes susceptibles d’abandonar els estudis

- L’escola

Un gran gruix de les nostres escoles estan sobresaturades. Les ràtios de les aules estan a 26 i 27, amb alumnes que requereixen un tracte molt individualitzat, cosa que es fa pràcticament impossible (hi ha alumnes amb els quals ni ens entenem parlant).
Un altre gruix de centres han estat acollint també durant aquests últims anys la matrícula viva, i s’han trobat que moltes famílies del país han marxat dels centres i han anat a parar a escoles concertades, ja que no hi ha hagut cap control de matriculació en aquest aspecte. En aquest moment, en que moltes famílies retornen als seus països i que aquests centres queden més buits, la resposta per part de l’administració al sobreesforç que s’ha fet durant tot aquest temps, és tancar línies i reduir plantilles, massificant les aules, però segueix sense fer una planificació assenyada de la matrícula per evitar l’existència d’escoles
“ghetto”.
A més de la manca de professionals suficients, també ens manquen recursos materials (el plus del pressupost que ens donen no arriba ni per cobrir mínims), així com obres per a les escoles (algunes fins i tot tenen deficiències en lavabos, cuines o en les cobertes dels sostres, reixes rovellades, …).
Si comparem entre centres públics, també hi ha grans diferències: és que els alumnes de les escoles públiques de les zones altes de Barcelona (per exemple) tenen més drets que els alumnes de les nostres escoles? Nosaltres pensem que on hi hauria d’haver més recursos és a les zones més marginades, per
“compensar” en la mesura del possible les desigualtats socials, ja que pensem que els nostres infants i joves són precisament les víctimes d’aquest món tan injust.

Per tant a les nostres escoles necessitem

• Ajuts complerts de menjador (hi ha alumnes que només mengen calent a l’escola)
• Ajuts complerts de llibres i materials
• Ajuts complerts per sortides i colònies
• Ajuts per activitats extraescolars i/o ludoteques, esplais, caus, ………
• Tallers d’estudi assistit
• Psicòlegs que els garanteixi atenció setmanal
• Treballadores socials i tècnics d’integració social
• Suport per al personal dels centres (especialment pels docents i monitors de menjador, però també pels conserges i administratives), degut a les situacions que s’hi viuen de màxima conflictivitat
• Suport per les AMPA’s que amb molta voluntat estant fent un gran esforç. I precisament el que està fent l’administració pública és el contrari:
• Reduir plantilles de mestres
• Reduir grups massificant els grups classe
• Reduir plantilles de serveis educatius (psicòlegs, treballadors socials, assessors LIC, CRP)
• Reduir altres serveis (tallers d’estudi assistit, pressupostos excepcionals per colònies, …)
• Reduir batxillerats nocturns i escoles d’adults
• Reduir els pressupostos dels centres

Al mateix temps també volem recordar que hi ha escoles que no són CAEP’s i que pateixen les mateixes situacions que nosaltres. Aquest centres no són CAEP’s ja que en un moment donat l’administració va deixar de donar aquesta denominació als centres.
Davant d’aquesta situació com podem aconseguir l’excel•lència educativa que ens demana el Conseller? Nosaltres volem que l’alumnat dels nostres centres sigui tan competent com qualsevol altre, però no ens donen eines per aconseguir-ho i tenim un gran sentiment de frustració.

No voldríem pensar que aquesta manca de voluntat és perquè en el fons no es volen canviar les coses. Potser el que es vol és mantenir precisament aquest sistema de desigualtats?
Però nosaltres sabem que els drets dels infants han de ser per tots els infants. El principi 5 diu que l’infant que pateixi impediments físics, mentals o socials, ha de rebre el tractament, l’educació i les atencions necessàries que requereixi la seva particular situació.
D’altra banda, és important la funció de cohesió social dels nostres centres i per tant és lògic aspirar a diferents situacions versus igualtat d’oportunitats dels nostres infants.
Confiem en el seu suport. Representants de la plataforma de CAEP’s

• b) Escrit esquemàtic i valoratiu sobre el marc general:

Marc general
Des de l’especificitat dels CAEP, i dins la globalitat de l’aplicació de la LEC a l’ensenyament públic, és important ressenyar el següent:

El concepte CAEP ha desaparegut, i per tant la classificació dels centres és uniforme sense tenir en compte la seva situació d’entorn i alumnat.

La convocatòria enguany dels Plans d’Autonomia PAC 09, adreçada a escoles i instituts CAEP, ha provocat la paradoxa d’aplicar uns conceptes que encara són esborrany (decret d’autonomia de centre).

El deteriorament de la gestió d’un centre CAEP s’ha tornat insostenible per:
La plantilla d’aquest curs s’ha configurat amb els paràmetres d’un centre ordinari, amb la conseqüent retallada de plantilla.
La partida econòmica s’ha congelat, ofegant encara més la situació del centre, (recordem que en la majoria de casos no hi ha una AMPA).
La gestió de les beques de menjador per part del Consorci és lenta, provocant dèficits econòmics al servei de menjador (utilitzat per un 80% de l’alumnat del centre).

La confecció de la plantilla pel proper curs es veu alterada per dues qüestions:
La proposta per part del Consorci d’amortització d’una plaça de mestre (recordem que ja es va produir retallada) per diners destinats a la contractació de personal amb diferents funcions no docents: monitors de taller, integradors socials, mediadors de conflicte, etc.
La comunicació verbal de “minorització” de plantilla, ja sigui de primària o de l’aula d’acollida.

Ràtios

Des de fa cursos, la ràtio d’alumnes d’un CAEP, s’ha anat modificant, fins el punt que actualment estem a límits insostenibles, donat que ha augmentat la ràtio, sense un augment de plantilla, i per tant un empitjorament del tractament de la diversitat (nee, aula d’acollida)

Altres efectes col•laterals:

En aquest cas, per part de l’Ajuntament de Barcelona (IMEB) i Consorci elaboració de diversos projectes d’actuació a l’entorn, sense cap mena de coordinació i imposant criteris als diferents centres educatius que hi estan involucrats (temps de barri, famílies en xarxa, programa èxit…)
La supressió de batxillerats als instituts de referència i la projecció de crear els centres: escola- institut, provocarà una “guetització” encara més rellevant.

• c) Dades significatives d’alguns CAEPs

Institut Fòrum 2004 (Sant Adrià de Besos) Retallada de plantilla:

Curs 2008-09: 47 professors/es
Curs 2009-10: 39’5 professors/es. Pèrdua del cicle formatiu d’informàtica i de 2 grups d’ESO Curs 2010-11: 35 professors/es. Pèrdua del 1r de batxillerat i 1 grup d’ESO
Retallada de recursos:
Pèrdua d’un auxiliar administratiu (curs 2009-10) Reajustament a la baixa de la dotació econòmica

Escola Coves d’en Cimany (Barcelona)

La primera retallada de plantilla ha estat aquest curs (en han reduït un grup de P-4 i ens han tret una mestra, per tant correcte). Per al proper curs, ens treuen un grup de P-3 i ens treuen dues mestres, per tant és incorrecte, n’haurien de treure 1 i mitja. Ens hem queixat i ens han dit que es comptabilitza el nombre total d’alumnes al centre. Així sí que surten els seus càlculs.
Del personal auxiliar només sabem que seguirem tenint la TEI i que segurament ens trauran moltes hores de vetlladores. No tenim altre personal auxiliar al centre.
Pel que fa a recursos, nosaltres hem tingut durant anys taller d’estudi assistit i ens l’han tret ja aquest curs, ens reduït el pressupost (però és aproximadament el que surt la reducció d’un grup).
Teníem aprovat un RAM (obres grans) per dur a terme durant els cursos 2009,2010 i ens l’han parat. Només ens fan manteniment petit. Tenim la coberta de l’edifici d’EI aixecada i ni tan sols ens l’arreglen, a P-4 ja hem començat a posar galledes amb l’última pluja, qualsevol dia entrarà l’aigua a raig a les classes. Les xarxes del pati de cicle inicial estan totalment rovellades i totes les reixes de les finestres de les classes també. Aquest any ja no han vingut a podar els arbres. El tema edifici està fatal.

Escola Enric Granados (Barcelona)

Retallada de plantilla:

Escola d’una línia
Curs 2006-07 una plantilla de 21 mestres Curs 2007-08 una plantilla de 21 mestres Curs 2008-09 una plantilla de 21,5 mestres Curs 2009-10 una plantilla de 20,5 mestres
Curs 2010-11 proposta de plantilla de 19,5 mestres

Dotació Generalitat “Despeses Ordinàries de Centres”
Any Euros Alumnes Diversitat
% ètnia gitana % estrangers
2006 10213,06 € 173 alumnes
2007 10539,91 € 166 alumnes
2008 9263,16 € 187 alumnes
2009 9760,76 € 189 alumnes
2010 9415,71 € 189 alumnes 20% 75%

Escola Ànges Armengol

Retallada de plantilla
3 mestres menys en els darrers 5 anys
Sobre el personal auxiliar no tenim ni TEI, ni TIS, tot I que ens serien necessaris.
Retallada de pressupost
Sobre les retallades de pressupost està al voltant dels 600
Dades significatives com a CAEP:
Entre d’altres., és que tenim una ràtio bastant elevada per les característiques dels nostres alumnes(sobre un 80% d’immigració)

3. Annexos:

Índex
1. Normativa
a. Ordre de 3/09/1996
b. Ley Orgánica 2/2006 de Educación c. Llei d’Educació de Catalunya
d. Resolució 241/VI del Parlament de Catalunya
2. Dades de Centres d’Atenció Educativa Preferent. (Aquestes dades són les referides al qüestionari que es va demanar als centres i que en Benet de l’escola Àngel Guimerà ha recollit i ha realitzat el buidatge)

• d)Valoració de l’entrevista:

La valoració que en fem és positiva doncs l’actitud de l’adjunta d’infància ha estat receptiva. Per altre part dir que en l’informe de 2008 ja es recollia per part del Síndic bona part de les situacions descrites: beques, matriculació, ràtios, etc. Va valorar positivament que féssim entrega de documentació i de dades significatives i concretes. Ens va dir que es realitzaria un Informe Extraordinari sobre el que plantegem, aglutinant altres queixes similars. Es va comprometre a mantenir la comunicació i a informar-nos del procés.

L’escola rural (ER) és una escola pública amb uns trets específics que la diferencien de les escoles ordinàries i que l’han fet esdevenir un model d’escola reconegut a nivell pedagògic, social, acadèmic, organitzatiu…i així va ser reconegut pel propi govern de la Generalitat de Catalunya. Amb l’atorgament, l’any 2008, de la Creu de Sant Jordi al Secretariat d’Escola Rural de Catalunya. Aquests trets són : la proximitat, la flexibilitat, la interacció, la metodologia i la inclusió.
Proximitat , perquè moltes escoles, al tenir grups reduïts d’alumnes facilita que les relacions entre el professor i els alumnes siguin més properes i individualitzades, amb una atenció a la diversitat que permet respectar els ritmes de treball, de maduració i d’aprenentatge de cada alumne. Actuacions que fora de l’ER serien innovadores però que el l’escola petita ens les trobem al davant, les potenciem i constatem que milloren la qualitat de l’ensenyament. Flexibilitat, perquè al tenir un nombre reduït d’alumnes i de mestres permet una autonomia a l’hora de treballar ( flexibilitat de currículum, de materials, d’horaris, de recursos, d’agrupaments, d’espais…Nens i nenes de diferents edats conviuen i aprenen en un mateix espai organitzat d’una manera heterogènia i flexible.
Interacció, perquè les relacions entre els i les mestres, les criatures de les diferents edats i nivells, el pares i mares i la comunitat local són molt properes. I el formar part d’una Zona Escolar Rural (ZER) potencia aquesta interacció amb les comunitats escolars de les altres escoles que formin la ZER.
Metodologia, perquè potencia l’autonomia, la responsabilitat, els hàbits de treball, i la globalització dels continguts curriculars i la seva adequació plena a l’entorn i realitat propera (plans de treball, treball per projectes, assemblees d’escola, conferències, desdoblaments de grups, treball cooperatiu, treball individual, en gran grup…) Prova d’aquestes metodologies són els bons resultats que els i les alumnes de les escoles rurals han obtingut en les proves de competències bàsiques que el Departament d’Ensenyament ha dut a terme. Inclusió, perquè l’ER permet una atenció cap als seus alumnes en la seva diversitat ( i aquí hi juga un paper importantíssim la figura del/la mestre/a itinerant d’Educació Especial, figura que es vol eliminar d’una gran majoria de ZER del país). Cal destacar l’augment de famílies amb fills/es amb problemàtiques específiques que trien l’ER com un model positiu i a tenir en compte per les possibilitats d’atenció individual i de qualitat que ofereix.

Aquest model pedagògic i social d’escoles es veu reforçat per l’agrupació d’escoles rurals properes en ZER. Aquesta és el motor de l’escola rural. Coordina les escoles amb uns criteris organitzatius i educatius amb l’objectiu d’optimitzar i fer rendible al màxim els recursos humans i materials de què disposen. I no és només compartint mestres itinerants especialistes, sinó que és tot un Projecte Educatiu comú que té la força en el treball de l’equip que coordina. La ZER dóna entitat al Claustre de les Escoles i al Consell Escolar de ZER, tot respectant la identitat de cada una de les escoles de cada poble. Augmenta la capacitat de treball dels membres de l’equip al ser un col•lectiu més ampli que el d’una sola escola, format per tots els i les mestres tutors de les escoles i els i les mestres itinerants. Dóna entitat les AMPES de cada escola a l’estar representades en el Consell de ZER. Dóna independència a les diferents escoles però al mateix temps les implica en un projecte social i territorial més ampli que beneficia el nivell educacional dels i les alumnes i ajuda a reduir desequilibris territorials.

La nova resolució de plantilles pel curs 2010-11 suposa un canvi de mirada cap a les ZER. Passa el poder de decisió a les escoles en detriment de les ZER al dotar de mestres especialistes a cada escola ( en nom de la sisena hora) i retallar-los dels mestres itinerants . La ZER perd valor de col•lectivitat, ens duu altra vegada a l’aïllament d’escola i ens retorna a la situació de finals dels anys 80, abans que sortís el decret de creació de les Zones Escolars Rurals. Una gran majoria d’elles perden el/la mestre/a especialista itinerant d’Educació Especial (escola inclusiva?) si no perden l’especialista itinerant d’anglès i per tant els projectes de llengua estrangera que s’havien iniciat. El model de ZER ha costat massa anys de negociació per arribar als màxims on es troba ara com per no destinar-hi els temps de reflexió necessari a l’hora de decidir què fer per contenir la despesa econòmica, que d’altra banda entenem lícita dins la situació actual.

Des de les ZER demanem que es torni a considerar aquesta resolució de plantilles, que es revisi i es tinguin en compte els aspectes següents:

- Aposta per la ZER, un model que funciona.
- Manteniment dels recursos que han garantit la qualitat educativa d’aquest model d’escola.
- Dotar la ZER de veritable autonomia.
- Continuació i estabilitat del Projecte Educatiu de ZER.
- Sensibilitat i cura en el tracte de les escoles petites i de la seva organització en ZER.
- Mantenir la figura del/la mestra itinerant d’Educació Especial a totes les ZER.

No entenem que un model educatiu que funciona, que dóna bons resultats, un model d’educació artesanal, un model de gestió i organització, es vulgui esberlar en nom d’una optimització de recursos ( vistos únicament des del punt de vista econòmic) i que pot representar una minva de la qualitat que fins ara ha demostrat. Des del propi Departament d’Educació s’ha parlat de l’escola rural com la joia del sistema. Les joies, a vegades, no tenen preu i l’escola rural tampoc.

Miquel Payaró
ZER TRAMUNTANA

La setmana passada, els SSTT del Baix Llobregat, l’Ajuntament i el Director de la zona educativa del Prat, van comunicar als centres públics CEIP Sant Cosme i Institut Dr. Trueta que desapareixien aquest juny i a setembre, tot el seu alumnat, passaria a un nou institut-escola anomenat Prat 3-16, que s’ubicaria en els terrenys que ocupa avui el centre de primària

1) La distribució de l’ oferta educativa a Sant Cosme té fins i tot un tarannà segregador perquè:

- Agrupa tota a població d’una ètnia i unes condicions socials concretes a un Institut Escola 3-16: l’ Escola Sant Cosme + l’ESO que hi havia al IES Doctor Trueta.

-Vincula administrativament l’ altre centre de Sant Cosme -Escola Balmes, més diversa en la seva composició- a un centre de un altre barri “normalitzat”: Institut Ribera Baixa.

-Anul•la la possibilitat de que els alumnes del futur Institut Escola puguin conviure amb alumnes de post obligatòria, ja que els dos cicles formatius que tenia el IES Trueta (de Jardineria i de Activitats Esportives) es mantenen físicament als locals del Trueta, tot i que administrativament es vinculen a IES Ribera Baixa ( que per cert fa una oferta complerta de post obligatòria). D’aquesta forma es produeix una segregació encara més aguda de la que ara existeix i la desaparició de la possibilitat de conviure amb la referència positiva i inclusiva que representaven els cicles al centre.

-El plantejament d’ un Institut Escola fins els 16 , el converteix en un centre subsidiari amb una clara marca assistencial, que impedeix per totes que cap família preocupada pel futur dels seus fils triï aquesta opció.

2) Es creen molts dubtes en relació amb els llocs de treball del professorat, perquè -encara que els SSTT afirmen que no hi haurà cap suprimit o desplaçat, pensem que una fusió de centres provocarà necessariament duplicitat de professorat de la mateixes matèries i, en tot cas, una inestabilitat de la plantilla que agreuja la ja existent.

Es per això que, juntament amb el professorat, les famílies i la resta de sindicats, demanem:

-Que el Departament d’ Educació faci un replantejament d’ aquesta proposta de reordenació de l’ oferta educativa, i que obri una mesa de diàleg amb tots els sectors implicats: pares/mares, professorat, ajuntament.

-Que la oferta que es faci a l’ Institut Escola abasti tots els ensenyaments post obligatoris.

-Que es treballi amb un objectiu clar d’ inclusió – com estableix la LEC- i integració social amb una oferta atractiva i una distribució de la zona educativa de El Prat de Llobregat que ho faci possible.

-Que s’ aclari la funció de les fundacions privades que ja intervenien al IES Doctor Trueta, i que es valori -i s’avaluï- aquesta intervenció.

-Que, en tot cas s’ asseguri l’ estabilitat de les plantilles i l’ afeciència de l’ oferta educativa amb els “experts” en aquest tema que per nosaltres no són altres que els docents que hi treballen des de fa anys al barri.

Joan Escalona

Està en perill uns dels pilars de l’Estat del Benestar

La Federació d’Ensenyament de la UGT de Catalunya fa temps que denuncia la manca d’inversió en educació i considera que les mesures anunciades per les administracions aquests darrers dies suposen un nou retrocés en l’educació del nostre país, perquè…

1. Reprèn i consolida la retallada general de professorat en tots els nivells i especialitats. Amb aquesta disminució de personal als centres, tornarem a tenir les mateixes plantilles d’abans del 2006.

2. Disminueix l’oferta de batxillerats i l’oferta de places per a l’alumnat de FP i formació de les persones adultes. Per tant, dificulta la inclusió al món del treball, en gran mesura, a les classes més desafavorides.

3. Obvia la tasca educativa dels i les professionals dels serveis educatius que vetllen per una educació que compensa les desigualtats.

4. Provoca massificació a les aules, de manera que no es garanteix la qualitat i es fomenta l’abandonament i l’exclusió social.

5. Envia a l’atur un gran nombre de professorat interí i substitut que estava en precari.

6. L’oferta de Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI) no és suficient per atendre el col·lectiu de joves de 16 a 25 anys que no han obtingut el graduat en ESO.

7. La implantació del model d’escola inclusiva, ja inicialment dotada de pocs recursos, pot rebre ara un cop definitiu que la faci completament inaplicable.

8. Un cop més pot quedar aturat el procés d’homologació de les condicions laborals de tots els i les professionals del servei públic d’educació.

9. Els canvis en les condicions de la jubilació dificultarà la incorporació de nous professionals joves al món de l’educació.

10. Hi haurà una aturada en l’oferta de places educatives finançades amb fons públics per a l’educació infantil (0-3).

11. Es retardarà la millora de les condicions de treball del personal docent i no docent de les universitats públiques.

12. No es tindran en compte la diversitat de centres i les necessitats educatives específiques que aquests tenen per aconseguir que el seu alumnat pugui accedir a les mateixes oportunitats.

A més, tot fa preveure que l’actual crisi econòmica suposarà una retallada en els recursos que es destinaran al nostre país. Per tant, si en època de bonança econòmica ja s’està retardant l’acostament al PIB que s’invertia en la UE-27, en aquest moment tot fa pensar que no solament no es aproparem, sinó que encara ens allunyarem més.