L’escola rural (ER) és una escola pública amb uns trets específics que la diferencien de les escoles ordinàries i que l’han fet esdevenir un model d’escola reconegut a nivell pedagògic, social, acadèmic, organitzatiu…i així va ser reconegut pel propi govern de la Generalitat de Catalunya. Amb l’atorgament, l’any 2008, de la Creu de Sant Jordi al Secretariat d’Escola Rural de Catalunya. Aquests trets són : la proximitat, la flexibilitat, la interacció, la metodologia i la inclusió.
Proximitat , perquè moltes escoles, al tenir grups reduïts d’alumnes facilita que les relacions entre el professor i els alumnes siguin més properes i individualitzades, amb una atenció a la diversitat que permet respectar els ritmes de treball, de maduració i d’aprenentatge de cada alumne. Actuacions que fora de l’ER serien innovadores però que el l’escola petita ens les trobem al davant, les potenciem i constatem que milloren la qualitat de l’ensenyament. Flexibilitat, perquè al tenir un nombre reduït d’alumnes i de mestres permet una autonomia a l’hora de treballar ( flexibilitat de currículum, de materials, d’horaris, de recursos, d’agrupaments, d’espais…Nens i nenes de diferents edats conviuen i aprenen en un mateix espai organitzat d’una manera heterogènia i flexible.
Interacció, perquè les relacions entre els i les mestres, les criatures de les diferents edats i nivells, el pares i mares i la comunitat local són molt properes. I el formar part d’una Zona Escolar Rural (ZER) potencia aquesta interacció amb les comunitats escolars de les altres escoles que formin la ZER.
Metodologia, perquè potencia l’autonomia, la responsabilitat, els hàbits de treball, i la globalització dels continguts curriculars i la seva adequació plena a l’entorn i realitat propera (plans de treball, treball per projectes, assemblees d’escola, conferències, desdoblaments de grups, treball cooperatiu, treball individual, en gran grup…) Prova d’aquestes metodologies són els bons resultats que els i les alumnes de les escoles rurals han obtingut en les proves de competències bàsiques que el Departament d’Ensenyament ha dut a terme. Inclusió, perquè l’ER permet una atenció cap als seus alumnes en la seva diversitat ( i aquí hi juga un paper importantíssim la figura del/la mestre/a itinerant d’Educació Especial, figura que es vol eliminar d’una gran majoria de ZER del país). Cal destacar l’augment de famílies amb fills/es amb problemàtiques específiques que trien l’ER com un model positiu i a tenir en compte per les possibilitats d’atenció individual i de qualitat que ofereix.

Aquest model pedagògic i social d’escoles es veu reforçat per l’agrupació d’escoles rurals properes en ZER. Aquesta és el motor de l’escola rural. Coordina les escoles amb uns criteris organitzatius i educatius amb l’objectiu d’optimitzar i fer rendible al màxim els recursos humans i materials de què disposen. I no és només compartint mestres itinerants especialistes, sinó que és tot un Projecte Educatiu comú que té la força en el treball de l’equip que coordina. La ZER dóna entitat al Claustre de les Escoles i al Consell Escolar de ZER, tot respectant la identitat de cada una de les escoles de cada poble. Augmenta la capacitat de treball dels membres de l’equip al ser un col•lectiu més ampli que el d’una sola escola, format per tots els i les mestres tutors de les escoles i els i les mestres itinerants. Dóna entitat les AMPES de cada escola a l’estar representades en el Consell de ZER. Dóna independència a les diferents escoles però al mateix temps les implica en un projecte social i territorial més ampli que beneficia el nivell educacional dels i les alumnes i ajuda a reduir desequilibris territorials.

La nova resolució de plantilles pel curs 2010-11 suposa un canvi de mirada cap a les ZER. Passa el poder de decisió a les escoles en detriment de les ZER al dotar de mestres especialistes a cada escola ( en nom de la sisena hora) i retallar-los dels mestres itinerants . La ZER perd valor de col•lectivitat, ens duu altra vegada a l’aïllament d’escola i ens retorna a la situació de finals dels anys 80, abans que sortís el decret de creació de les Zones Escolars Rurals. Una gran majoria d’elles perden el/la mestre/a especialista itinerant d’Educació Especial (escola inclusiva?) si no perden l’especialista itinerant d’anglès i per tant els projectes de llengua estrangera que s’havien iniciat. El model de ZER ha costat massa anys de negociació per arribar als màxims on es troba ara com per no destinar-hi els temps de reflexió necessari a l’hora de decidir què fer per contenir la despesa econòmica, que d’altra banda entenem lícita dins la situació actual.

Des de les ZER demanem que es torni a considerar aquesta resolució de plantilles, que es revisi i es tinguin en compte els aspectes següents:

- Aposta per la ZER, un model que funciona.
- Manteniment dels recursos que han garantit la qualitat educativa d’aquest model d’escola.
- Dotar la ZER de veritable autonomia.
- Continuació i estabilitat del Projecte Educatiu de ZER.
- Sensibilitat i cura en el tracte de les escoles petites i de la seva organització en ZER.
- Mantenir la figura del/la mestra itinerant d’Educació Especial a totes les ZER.

No entenem que un model educatiu que funciona, que dóna bons resultats, un model d’educació artesanal, un model de gestió i organització, es vulgui esberlar en nom d’una optimització de recursos ( vistos únicament des del punt de vista econòmic) i que pot representar una minva de la qualitat que fins ara ha demostrat. Des del propi Departament d’Educació s’ha parlat de l’escola rural com la joia del sistema. Les joies, a vegades, no tenen preu i l’escola rural tampoc.

Miquel Payaró
ZER TRAMUNTANA

Comments are closed.