28 DE GENER MANIFESTACIÓ -PROU RETALLADES-

Exigim el dret a l’educació pública, equitativa i de qualitat.

No a la paralització de la construcció de nous centres educatius i de les reformes i ampliacions de centres .

No a la disminució del professorat

No a la reducció de recursos destinats al pressupost de funcionament dels centres perquè generen seriosos problemas per garantir unes condicions bàsiques de qualitat.

No a la disminució del finançament públic de les llars d’infants municipals perquè comportaran pèrdua en la qualitat d’atenció als infants i farà recaure el cost del servei a les famílies.

Pel dret a uns serveis públics amb ocupació de qualitat i al servei de les persones:

No als acomiadaments dels empleats i empleades publics.

No a la regressió de les seves condicions de treball

No a la privatització i a l’externalització de serveis.

Llegir més :

Memorial de greuges davant les polítiques del Govern de la Generalitat

 

Educació segle XXI i retallades: Catalunya de la primera meitat del segle XX.

Passat, fem memòria

Primers mesos de 2010: FETE-UGT vam denunciar a través de la campanya SOS educació que estava en perill un dels pilars de l’estat del benestar i vam convocar al professorat a la mobilització contra unes polítiques educatives que tot i que apostaven per la innovació en la gestió dels centres i en els programes educatius retallaven els recursos destinats a plantilles i personal de serveis educatius i no feien una aposta prou decidida per la oferta de places publiques de formació professional i formació d’adults.

L’aprovació de la LEC, tant discutida per la Comunitat educativa no va aportar un vertader canvi en la gestió del sistema educatiu ja que va ser incapaç de superar la dualització entre centres públics i concertats.

Primers mesos de 2011: FETE-UGT hem continuat denunciant que els recursos destinats a l’educació obligatòria continuen disminuint i per tant la retallada es continua aplicant en un sistema que no sabem fins quan podrà aguantar aquesta agressivitat pressupostària.

Un cop aprovats els pressupostos 2011 vam saber la magnitud de la tragèdia: tot i que en la web del departament d’educació figura l’epígraf “normalitat en l’inici de curs” , el curs ha començat amb un estancament de les plantilles de professorat tant en centres públics com concertats en un curs en que han entrat més de 30.000 alumnes nous que suposen l’obertura de més de 1000 grups classe.

Present

Com podem entendre aquesta normalitat?
• La normalitat és que aquest ajustament s’ha pogut dur a terme perquè als mestres i professorat se li ha assignat una hora més lectiva i perquè s’han calculat les plantilles dels centres a la baixa?
• La normalitat s’ha d’entendre perquè les centres disposen aquest curs de menys professorat a la plantilla i per tant més dificultat per organitzar els grups i els recursos destinats a l’atenció educativa personalitzada ?
• La normalitat és deixar de parlar d’escola inclusiva perquè no hi ha diners per a dotar de professionals que es puguin dedicar a l’atenció dels alumnes amb NEE?
• La normalitat és que s’hagi tret la sisena hora a la majoria de centres tornant a situacions de discriminació en el si del sistema públic; alguns sí, d’altres no tindran a aquest recurs, altres el podran tenir si el paguen? És això la normalitat anar a un model en el que qui pugui pagar tindrà el servei i qui no pugui pagar no el tindrà?
• La normalitat és que en un moment de creixement d’alumnat en tots els nivells, i molt important en la Formació Professional, enviem a l’atur a un nombre importantíssim de professorat que s’havia incorporat en el sistema els últims anys i sobretot arrel de la posta en marxa de la sisena hora als centres públics.

El mes de maig vam sortir al carrer en una manifestació massiva que va aconseguir aglutinar la major part de la comunitat educativa de Catalunya. Professorat i AMPES vam omplir les carrer de Barcelona. En aquell moment vaig pensar que havíem situat que els protagonistes no érem ni els professors i mestres ,ni els sindicats, ni els partits polítics que hi van donar suport ni els pares i mares de tantes AMPES, sinó els infants i joves que construiran el futur d’aquest país amb les eines i oportunitats que avui pretenem estalviar-nos.

Però la nostra veu no ha tingut ressò en les decisions polítiques i hem començat el curs amb més alumnat i menys recursos en els nostres centres públics.

En educació no hi ha urgències per atendre, ni operacions que no puguin esperar, però cada dia que passa sense que un alumne pugui ser atès segons les seves necessitats, és un dia que perdem per donar-li la oportunitat de créixer personalment i de fer créixer el progrés col•lectiu. I quan parlem d’això parlem de tots els infants i de tots els joves sigui quina sigui la seva posició de partida familiar, social, i de desenvolupament.

Els nostres responsables polítics estan preparant els pressupostos pel 2012. Continuaran retallant la partida d’educació? Què farem la comunitat educativa si això torna a passar? No crec que hàgim d’entrar en una situació d’immobilisme només perquè ja fa molt que ens mobilitzem. Cal una resposta conjunta de tots els que n’estem afectats. El professorat és evident que està afectat directament perquè perd qualitat en la seves condicions de treball, però el que aquí està en joc és la cohesió social que només s’aconsegueix si tothom té coberts en igualtat de condicions els drets bàsics i l’educació n’és un de molt important, és el dret essencial per construir societats justes i democràtiques.

Futur

L’educació és l’únic recurs que fa progressar un país.
Per tant, en moments de crisi cal invertir encara més. Cada euro que invertim en educació reporta més beneficis que qualsevol altre tipus d’inversió i garanteix un futur millor. Cada euro que traiem de l’educació és un forat en la barca del progrés i comporta l’enfonsament del país.

La UGT de Catalunya ja fa temps que ha fet aquesta reflexió i des de la posició sindical creiem que no podem quedar-nos amb les mans plegades esperant les noves retallades , fins quan haurem d’aguantar sense dir res? Fins quan ens deixarem que ens contraposin els interessos dels treballadors, treballadors ensenyants i educadors i treballadors que duem els nostres fills a l’escola…

El proper dia 22 d’octubre els delegats dels sindicats que tenim representativitat estatal anem a Madrid convocats a una Marxa en defensa de l’escola Pública, en solidaritat i per fer front comú amb els companys i companyes de totes les CCAA on s’estan aplicant retallades en l’educació obligatòria i postobligatòria.

A Catalunya estem convocats tots el 27 a les diferents concentracions per reclamar el que és nostre, una educació pública gratuïta i de qualitat que garanteixi la cohesió i la justícia social. Hem d’omplir la plaça St Jaume , igual que vam fer el 14 d’abril, perquè la crisi econòmica no l’hem provocada nosaltres, i ara no la volem pagar deixant, per als nostres fills, una Catalunya de la primera meitat del segle XX.

 

CONTRA LA PERSECUCIÓ DEL MODEL LINGÜÍSTIC ESCOLAR A CATALUNYA

La Federació de Treballadors de l’Ensenyament  de la UGT de Catalunya rebutja la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya respecte l’ús del castellà com a llengua vehicular a l’escola.

Pel nostre sindicat, el model d’immersió lingüística a Catalunya ha estat sempre una fórmula d’èxit i de cohesió social reconeguda internacionalment, i ha garantit durant tots aquests anys el coneixement de les dues llengües al nostre país.

Alhora, la UGT de Catalunya i Somescola.cat conviden la societat catalana a que s’afegeixi a la celebració dels actes que té previstos per al proper 26 de setembre, Dia Europeu de les Llengües.

Mireu els Butlletins:

E_B_ Somescolacat.pdf

E_B_412_resol_tsjc.pdf

 

EN DEFENSA DE L’ENSENYAMENT PÚBLIC: BADALONA ES MOU

 

Jornada en el marc de l’autonomia escolar. Pel dret a decidir!

Pel dret a escollir el model de jornada en el marc de l’autonomia escolar

Com mostra la comparativa d’el Butlletí 358 , la majoria de comunitats autònomes ha desenvolupat la normativa necessària que permet als centres decidir la seva jornada escolar. El Ministeri d’Educació va obrir la porta a aquesta possibilitat l’any 1988, quan s’hi van acollir Ceuta i Melilla. Després van seguir Canàries (1992); Galícia (1993); Andalusia (1999); Castella i Lleó i Castella-La Manxa (2001); Astúries, Múrcia i Extremadura (2004); Madrid i Cantàbria (2005); La Rioja (2006) i Navarra i Euskadi (2007).

L’ordre marc que va regular la jornada escolar en els centres docents es remunta al 1994 (modificada el 1996). Després, tant la LOGSE com la LOCE, i, actualment la LOE (article 120). Els centres,  en l’exercici de la seva autonomia, poden adoptar experimentacions, plans de treball, formes d’organització o ampliació de l’horari escolar. Han ampliat l’autonomia pedagògica i organitzativa dels centres, fet que els ha permès adaptar la jornada escolar als seus interessos. En els 10 anys darrers, l’ampliació de la jornada escolar i la complexitat organitzativa que això comporta han conduït les administracions autonòmiques a afavorir les iniciatives dels centres per reorganitzar-lasegons les seves circumstàncies i necessitats.

A l’hora de sol·licitar un canvi de modalitat en la jornada, els centres educatius han de dur a terme un procediment similar en totes les CCAA. En línies generals, aquest procés es pot iniciar quan ho decideix una majoria mínima de dos terços del Consell Escolar. Si no s’arriba a aquesta majoria, el centre continua amb el model que tingués autoritzat. Si el Consell Escolar acorda iniciar el procediment, es fa una consulta als pares i mares de l’alumnat del centre. La decisió de modificar el model de jornada lectiva ha de ser acordada per la majoria absoluta dels electors. Els centres han d’elaborar un projecte educatiu que justifiqui el canvi de jornada escolar i on s’especifiquin les activitats complementàries i extraescolars que l’alumnat realitzarà a la tarda. L’horari destinat pel professorat a la tutoria i l’atenció a les famílies es duu a terme a la tarda.

En la majoria de CCAA existeix algun tipus de jornada contínua. Això NO ha significat cap manca d’atenció horària de l’alumnat; ans al contrari, ha servit per desenvolupar propostes innovadores que contribueixen a millorar la qualitat dels processos d’ensenyament i aprenentatge, el desenvolupament integral de l’alumnat i, conseqüentment, el desenvolupament professional dels docents.

A Catalunya, la LEC diu: En el segon cicle d’Educació Infantil i en els ensenyaments obligatoris l’horari escolar comprèn NORMALMENT horari de matí i tarda (LEC, Títol V, Capítol I, article 54. Calendari escolar i jornada escolar).

Actualment, la societat exigeix cada cop més noves atencions del servei públic d’ensenyament, com horaris compatibles per a les famílies, nous camps educatius diferents als estrictament acadèmics (informàtica, esports, oci…) o l’obertura anticipada dels centres per conciliar la vida laboral i familiar.

 

És per això que FETE-UGT reitera la necessitat d’abandonar d’immobilisme, de reconèixer el dret a escollir en un tema tan important de totes les persones que conformen cada comunitat educativa, en un marc regulat de llibertats i pluralisme. Així mateix, FETE-UGT demana als responsables del Departament d’Educació que en el marc de l’autonomia de centres s’estableixin aquelles mesures legals que permetin i reconeguin altres models de jornada.

Campanya: Pel dret a escollir el model de jornada en el marc de l’autonomia escolar.

 

14 de maig. Manifestació a Barcelona

Prou retallades. Els nostres drets no es toquen!

PROU RETALLADES! ELS NOSTRES DRETS NO ES TOQUEN

Manifestació 14 de maig, 11 hores, Barcelona

(Plaça Catalunya – Via Laietana – Pla de Palau – Parc de la Ciutadella)

Manifest del 14 de maig

 Des  de  l’esclat  de  la  crisi  el  2007  fins  ara,  aquesta  s’ha  anat  fent  més persistent  i  profunda.    Ara,  el 2011,     tots    els     governants     parlen d’ajustaments pressupostaris, retallades socials i fons de rescat per a països amb problemes de finançament.

 Malgrat  que  els  governs  i  la  ciutadania  sabem  que  el  culpable  de  la  crisi  ha estat   el   sistema   financer,   amb   la   complicitat   dels   poders   públics   i   els organismes  internacionals  neoliberals,  totes  les  mesures  impulsades  per  la Unió  Europea  van  exclusivament  adreçades  a  garantir  la  remuneració  dels interessos  dels  mercats  financers  i  bancaris,  i  a  desballestar  el  model  social europeu.

 Així,   hem   vist   com,   en   contra   de   tota   lògica   democràtica   i   fins   i   tot econòmica,  els líders europeus    s’aplanaven     davant    les    exigències    del sistema financer  internacional i s’oblidaven  de les necessitats  dels ciutadans i  ciutadanes  en  nom  dels  quals  governen,  perquè  els  han  votat  en  diferents conteses electorals.

 A  Catalunya,  el  nou  Govern  anuncia  cada  dia  noves  retallades  amb  l’excusa de  la  mala  gestió  del  Govern  anterior  i  de  la  manca d’entesa  amb  el  Govern de  l’Estat.  Aquestes  retallades  sembla  que  són  més  que  solucions  per  sortir de  la  crisi:  som  davant  d’un  canvi  de  model social, davant  la  transició  d’una gestió pública i pública concertada a una de privada i mercantilitzada.

Si  el  nostre  model  social  fos  destruït,  els  ciutadans  i  ciutadanes  viuríem conseqüències  gravíssimes,  ja  que  perdríem  una  sèrie  de  drets  conquerits  i reconeguts, i patiríem  la falta  de resposta adequada dels serveis  de primera necessitat, com ara la sanitat, l’educació o l’assistència social.

Per   això,   les   entitats   socials   signants,   representants   de   la   societat   civil organitzada  catalana,  creiem  que  ha  arribat  el  moment  d’exterioritzar  el nostre rebuig  i    la    nostra denúncia     més  enèrgics  a  aquests   tipus ’actuacions.

 No   podem   acceptar  ni  acceptarem   resignadament   la   inevitabilitat   de   les mesures  que  volen  imposar-nos  i  volem  demostrar  el  nostre  rebuig  a  les retallades   fiscals.   L’eliminació   d’impostos   executada   pel   Govern   només beneficia  els  rics  i  buida  el  tresor  públic.  Ens  manifestem  per  un  model redistributiu      que,      entre          d’altres,    prevegi    un    sistema     de     fiscalitat progressiva, ambiental i solidària.

La   sortida   de   la   crisi   no   es   pot   fer   a   costa   dels   serveis   públics,   que garanteixen  la  dignitat,  la  igualtat  d’oportunitats,  l’equitat  i  la  justícia  al conjunt  de  la  ciutadania,  ni  a  costa  de  la  desaparició  de  la  cultura,  gairebé totalment, de l’àmbit públic.

 Per  sortir  de  la  crisi  no  tolerem  les  retallades  a  l’ensenyament  públic  ni  la liquidació  d’un  sistema  nacional  de  salut  eficient;  no  permetrem  la  fractura social  ni  l’exclusió  de  les  persones  més  febles  de  la  societat.  Exigim  que  es preservi   el   sistema   de   salut   públic,   universal   i   de   qualitat.   I   per   això refusem tot el que signifiqui debilitar aquest sistema públic: mesures com el corepagament,   la   retallada   indiscriminada   de   la   despesa,   la   precarietat laboral,  la  retallada  de  prestacions  i  de  serveis  necessaris,  els  concerts  a proveïdors privats, etc.

 Estem  en  contra  de  la  culpabilització  dels  treballadors  i  treballadores  dels serveis públics,   que   pateixen  injustament       en   la    seva   pròpia    pell   les retallades  salarials   i  la  destrucció  d’ocupació  pública  de  qualitat.  Donem suport  a  les  seves  justes  reivindicacions  i  mobilitzacions,  que  no  han  fet més  que  començar,  així  com  la  dels  sectors  privats  i  l’economia  social  que hi estan directament relacionats.

 Un  cop  més,  estem  convençuts  i  convençudes  que  una  sortida  social  de  la crisi  és   possible.   Una   societat   democràtica,   com   la   nostra,   és   capaç   de repartir  els  seus  costos  en  termes  de  justícia,  equitat  i  solvència  a  mitjà  i llarg  termini.  No  creiem  en  una  sortida  que  comporti  afeblir  l’actual  model social ni hi donem suport.

 Per  tot  plegat,  fem  una  crida  enèrgica  i  decidida  al  conjunt  de  la  societat catalana  perquè  es  rebel—li  en  contra  de  les  retallades  socials  que  volen imposar-nos  i,  més  concretament,  a  participar  activament  a  la  manifestació que hem convocat el proper dia 14 de maig a la ciutat de Barcelona.

 Prou retallades!

Defensem els nostres serveis públics! 

Barcelona, 15 d’abril de 2011

 Signants:

Associació  d’Usuaris  de  Bancs,  Caixes  i  Assegurances  de  Catalunya  (AICEC- ADICAE),         Associació                     d’Actors        i                  Directors         Professionals     de    Catalunya

(AADPC),   Associació   d’Artistes   Visuals   de   Catalunya   (AAVC),   Associació Col—legial   d’Escriptors   de   Catalunya   (ACEC),   Associació   d’Escenògrafs   de Catalunya   (Ad’EC),   Associació   d’Escriptors   en   Llengua   Catalana   (AELC), Associació de Fotògrafs Professionals (AFP), Associació de Músics Animadors d’Espectacles  Infantils  (AMAPEI),  Associació  de  Músics  de  Jazz  i  de  Música Moderna   de   Catalunya   (AMJM),   Associació   de   Professionals   del   Circ   de Catalunya  (APCC),  Associació  de  Professionals  de  la  Dansa  de  Catalunya

(APDC),     Associació     Professional     d’Il—lustradors     de     Catalunya     (APIC), Guionistes   Associats                        de              Catalunya         –        Sindicat     de   Guionistes      de Catalunya(GAC-SIGC),  SindicART  (Organització  sindical  de  l’espectacle  de

 

Catalunya), Centre d’Anàlisis  i Programes  Sanitaris (CAPS), Casals de joves, CCOO  de  Catalunya,  Consell  Nacional  de  la  Joventut  de  Catalunya  (CNJC), Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC), Coordinadora Nacional   de   Jubilats   i   Pensionistes   de   Catalunya,   Plataforma   DEMPEUS, Federació       d’Alumnes  de                                                        Pares       d’Ensenyament   Secundari   de                  Catalunya

(FAPAES)     ,    Federació     d’Associacions      Veïnals     de     Barcelona     (FAVB), Finançament  Ètic  i  Solidari  (FETS),  L’Organització  de  Consumidors  i  Usuaris de  Catalunya            (L’OCUC),              Moviment  Laic               i Progressita  (MLP),   Unió  de Consumidors de Catalunya (UCC), UGT de Catalunya.

 

NO A LES RETALLADES. CONCENTRACIÓ 14 D’ABRIL

El proper dia 14 d’abril a les 6 de la tarda la UGT conjuntament amb altres sindicats convoquem a tots els empleats i empleades publiques a una concentració a la Plaça Sant Jaume contra les retallades en els SERVEIS PÚBLICS i contra els acomiadaments que això està suposant ja en aquests moments.
MANIFEST UGT
Cartell Concentració unitària
Contra les retallades en l’Educació Pública
 

ENTREVISTA A SEBAS PARRA AL DIARI AVUI

Militant de l’educació dels adults, Sebas Parra va dirigir durant trenta anys l’escola d’adults de Salt, un dels referents indiscutibles al món de l’ensenyament. Ara que la immigració ha desbordat els serveis socials de molts municipis, amb Salt al capdavant, Parra, ja jubilat, continua reivindicant el paper de l’escola com a pilar de la cohesió social i manté el mateix esperit crític contra l’administració que va mostrar mentre exercia la direcció. En aquest sentit, es queixa que es doni tanta importància a perseguir petits delinqüents reincidents i que “ningú hagi perseguit mai els espoliadors bancaris, responsables d’haver provocat molts més drames socials”.

Vostè es un dels fundadors d’una de les escoles d’adults de referència a tot el país, la de Salt, que va esdevenir un pilar fonamental de la cohesió social. El que està passant ara a Salt i en poblacions similars és un problema d’educació?

L’educació encara pot jugar un paper importantíssim per ajudar a orientar problemàtiques com la de Salt, però, francament, els problemes de poblacions com la de Salt són econòmics, de pobresa, de manca de serveis públics, d’oportunitats i d’expectatives d’una part molt determinada de la població.

La gent té tendència a veure els immigrants de manera esbiaixada. Els veu més com un problema que no pas com alumnes amb ganes d’aprendre.

Més que d’immigrants, jo prefereixo parlar de treballadors estrangers. Quan vam començar fa trenta anys els alumnes eren bàsicament d’Andalusia, Extremadura i Castella-la Manxa. En una segona etapa, sobretot en l’última dècada del segle passat, comença el degoteig de la immigració internacional que ha representat un alt tant per cent de l’alumnat. Jo crec que si l’escola ha funcionat ha estat perquè ha sabut mantenir un diàleg intens i permanent amb el poble.

Hi ha actituds clarament racistes entre la gent de les primeres onades de la immigració en relació amb les que han vingut al darrere.

El mot racisme és molt dur. Aplicat en termes de cultura popular em costa d’acceptar. A més, com a ensenyant he hagut de combatre molt més el racisme institucional.

I què és el racisme institucional?

El que s’empara en la legislació, el que practica una desigualtat en les normatives i discrimina l’accés al món del treball. Ara es practica més que mai. Els preocupa molt poder expulsar delinqüents reincidents però ningú no es preocupa de perseguir els espoliadors bancaris que són responsables d’haver provocat molts més drames socials que no pas aquests petits delinqüents.

Ara els ajuntaments es plantegen vincular el dret al reagrupament familiar del immigrants amb la bona conducta. Hi està d’acord?

Jo que també sóc immigrat, sé molt bé que algú que ha de trencar amb la cultura de la seva infantesa ja té prou drama, perquè al cim se’l sotmeti a un acarnissament en les condicions laborals i judicials.

Vostè va ser regidor de Girona i de Salt. En què s’equivoquen ara els polítics a l’hora de gestionar conflictes socials com el de Salt?

En vaig ser molt poc temps, de regidor. Sóc massa poc disciplinat. L’acusació fonamental que se’ls pot fer és que no tenen prou lucidesa per entendre que l’educació és una eina molt important per treballar per la convivència. Sovint es reclama més policia que no pas serveis socials i educatius. Els interessos immediats sempre són guanyar vots al preu que sigui. Ara vénen eleccions i s’enfortiran aquests discursos.

I les opcions xenòfobes de l’extrema dreta vindran a parar la canya.

Les opcions d’esquerres s’han hagut d’enfrontar al següent dilema: mantenir els principis o mantenir els vots. En general hi ha una evolució cap a postures més reaccionàries a tot Europa. La valentia ètica en política no es considera un valor. Només cal veure quants polítics catalans han dimitit els últims vint anys.

Mentre vostè va dirigir l’escola sempre van tenir locals provisionals.

L’escola sempre ha patit la mateixa provisionalitat que la població a qui servia. No ho lamento, aquestes mancances acaben essent estimulants i t’atorguen llibertat. Una de les maneres d’aconseguir la submissió de la gent és comprar-la.

Els ajuntaments veïns haurien d’assumir una part dels alumnes de les poblacions amb gran concentració d’immigrants?

És evident que sí, i també és evident que no els interessa. Omplir els polígons industrials amb mà d’obra barata sí, però després que la gent vagi a dormir a una altra banda. L’aïllament dels pobles amb problemes socials és crònic.

 

PRESENTACIÓ DE LA CAMPANYA “EDUCANT EN IGUALTAT”

ROSER FONT, Secretaria general de la FETE-UGT presenta la campanya “Educant en Igualtat”.

Feu clic a l’imatge per veure el vídeo

 

PROPOSTA UNITÀRIA D’ENTITATS I ORGANITZACIONS DE LA COMUNITAT EDUCATIVA

El dia 24 de febrer es van reunir representants de les organitzacions l’Associació d’Estudiants Progressistes (AEP), l’Associació de Joves Estudiants de Catalunya (AJEC), Associació de Mestres Rosa Sensat (AMRS), Comissions Obreres (CCOO), Consell Nacional de la Joventut (CNJ), la Federació d’Associacions de Mares i Pares de Catalunya (FAPAC), la Federació d’Associacions de Pares d’Educació Secundària (FAPAES), la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya (FMRP), l’Observatori Internacional de la Professió Docent (OBIPD), el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), la Unió General de Treballadors (UGT), i la Unió Sindical de Treballadors/es de l’Ensenyament (USTEC·STEs), per compartir la preocupació per l’ensenyament públic a partir de les retallades pressupostàries i en temes de personal que s’estan produint des de fa temps.

MIREU ELS DOCS ADJUNTS

Document 1
Document 2