Posts Tagged ‘ensenyament’

Educació segle XXI i retallades: Catalunya de la primera meitat del segle XX.

Passat, fem memòria

Primers mesos de 2010: FETE-UGT vam denunciar a través de la campanya SOS educació que estava en perill un dels pilars de l’estat del benestar i vam convocar al professorat a la mobilització contra unes polítiques educatives que tot i que apostaven per la innovació en la gestió dels centres i en els programes educatius retallaven els recursos destinats a plantilles i personal de serveis educatius i no feien una aposta prou decidida per la oferta de places publiques de formació professional i formació d’adults.

L’aprovació de la LEC, tant discutida per la Comunitat educativa no va aportar un vertader canvi en la gestió del sistema educatiu ja que va ser incapaç de superar la dualització entre centres públics i concertats.

Primers mesos de 2011: FETE-UGT hem continuat denunciant que els recursos destinats a l’educació obligatòria continuen disminuint i per tant la retallada es continua aplicant en un sistema que no sabem fins quan podrà aguantar aquesta agressivitat pressupostària.

Un cop aprovats els pressupostos 2011 vam saber la magnitud de la tragèdia: tot i que en la web del departament d’educació figura l’epígraf “normalitat en l’inici de curs” , el curs ha començat amb un estancament de les plantilles de professorat tant en centres públics com concertats en un curs en que han entrat més de 30.000 alumnes nous que suposen l’obertura de més de 1000 grups classe.

Present

Com podem entendre aquesta normalitat?
• La normalitat és que aquest ajustament s’ha pogut dur a terme perquè als mestres i professorat se li ha assignat una hora més lectiva i perquè s’han calculat les plantilles dels centres a la baixa?
• La normalitat s’ha d’entendre perquè les centres disposen aquest curs de menys professorat a la plantilla i per tant més dificultat per organitzar els grups i els recursos destinats a l’atenció educativa personalitzada ?
• La normalitat és deixar de parlar d’escola inclusiva perquè no hi ha diners per a dotar de professionals que es puguin dedicar a l’atenció dels alumnes amb NEE?
• La normalitat és que s’hagi tret la sisena hora a la majoria de centres tornant a situacions de discriminació en el si del sistema públic; alguns sí, d’altres no tindran a aquest recurs, altres el podran tenir si el paguen? És això la normalitat anar a un model en el que qui pugui pagar tindrà el servei i qui no pugui pagar no el tindrà?
• La normalitat és que en un moment de creixement d’alumnat en tots els nivells, i molt important en la Formació Professional, enviem a l’atur a un nombre importantíssim de professorat que s’havia incorporat en el sistema els últims anys i sobretot arrel de la posta en marxa de la sisena hora als centres públics.

El mes de maig vam sortir al carrer en una manifestació massiva que va aconseguir aglutinar la major part de la comunitat educativa de Catalunya. Professorat i AMPES vam omplir les carrer de Barcelona. En aquell moment vaig pensar que havíem situat que els protagonistes no érem ni els professors i mestres ,ni els sindicats, ni els partits polítics que hi van donar suport ni els pares i mares de tantes AMPES, sinó els infants i joves que construiran el futur d’aquest país amb les eines i oportunitats que avui pretenem estalviar-nos.

Però la nostra veu no ha tingut ressò en les decisions polítiques i hem començat el curs amb més alumnat i menys recursos en els nostres centres públics.

En educació no hi ha urgències per atendre, ni operacions que no puguin esperar, però cada dia que passa sense que un alumne pugui ser atès segons les seves necessitats, és un dia que perdem per donar-li la oportunitat de créixer personalment i de fer créixer el progrés col•lectiu. I quan parlem d’això parlem de tots els infants i de tots els joves sigui quina sigui la seva posició de partida familiar, social, i de desenvolupament.

Els nostres responsables polítics estan preparant els pressupostos pel 2012. Continuaran retallant la partida d’educació? Què farem la comunitat educativa si això torna a passar? No crec que hàgim d’entrar en una situació d’immobilisme només perquè ja fa molt que ens mobilitzem. Cal una resposta conjunta de tots els que n’estem afectats. El professorat és evident que està afectat directament perquè perd qualitat en la seves condicions de treball, però el que aquí està en joc és la cohesió social que només s’aconsegueix si tothom té coberts en igualtat de condicions els drets bàsics i l’educació n’és un de molt important, és el dret essencial per construir societats justes i democràtiques.

Futur

L’educació és l’únic recurs que fa progressar un país.
Per tant, en moments de crisi cal invertir encara més. Cada euro que invertim en educació reporta més beneficis que qualsevol altre tipus d’inversió i garanteix un futur millor. Cada euro que traiem de l’educació és un forat en la barca del progrés i comporta l’enfonsament del país.

La UGT de Catalunya ja fa temps que ha fet aquesta reflexió i des de la posició sindical creiem que no podem quedar-nos amb les mans plegades esperant les noves retallades , fins quan haurem d’aguantar sense dir res? Fins quan ens deixarem que ens contraposin els interessos dels treballadors, treballadors ensenyants i educadors i treballadors que duem els nostres fills a l’escola…

El proper dia 22 d’octubre els delegats dels sindicats que tenim representativitat estatal anem a Madrid convocats a una Marxa en defensa de l’escola Pública, en solidaritat i per fer front comú amb els companys i companyes de totes les CCAA on s’estan aplicant retallades en l’educació obligatòria i postobligatòria.

A Catalunya estem convocats tots el 27 a les diferents concentracions per reclamar el que és nostre, una educació pública gratuïta i de qualitat que garanteixi la cohesió i la justícia social. Hem d’omplir la plaça St Jaume , igual que vam fer el 14 d’abril, perquè la crisi econòmica no l’hem provocada nosaltres, i ara no la volem pagar deixant, per als nostres fills, una Catalunya de la primera meitat del segle XX.