28 DE GENER MANIFESTACIÓ -PROU RETALLADES-
gener 31st, 2012 | 
Author: Exigim el dret a l’educació pública, equitativa i de qualitat.
No a la paralització de la construcció de nous centres educatius i de les reformes i ampliacions de centres .
No a la disminució del professorat
No a la reducció de recursos destinats al pressupost de funcionament dels centres perquè generen seriosos problemas per garantir unes condicions bàsiques de qualitat.
No a la disminució del finançament públic de les llars d’infants municipals perquè comportaran pèrdua en la qualitat d’atenció als infants i farà recaure el cost del servei a les famílies.
Pel dret a uns serveis públics amb ocupació de qualitat i al servei de les persones:
No als acomiadaments dels empleats i empleades publics.
No a la regressió de les seves condicions de treball
No a la privatització i a l’externalització de serveis.
Llegir més :
Memorial de greuges davant les polítiques del Govern de la Generalitat
Posted in 
Educació segle XXI i retallades: Catalunya de la primera meitat del segle XX.
Passat, fem memòria
Primers mesos de 2010: FETE-UGT vam denunciar a través de la campanya SOS educació que estava en perill un dels pilars de l’estat del benestar i vam convocar al professorat a la mobilització contra unes polítiques educatives que tot i que apostaven per la innovació en la gestió dels centres i en els programes educatius retallaven els recursos destinats a plantilles i personal de serveis educatius i no feien una aposta prou decidida per la oferta de places publiques de formació professional i formació d’adults.
L’aprovació de la LEC, tant discutida per la Comunitat educativa no va aportar un vertader canvi en la gestió del sistema educatiu ja que va ser incapaç de superar la dualització entre centres públics i concertats.
Primers mesos de 2011: FETE-UGT hem continuat denunciant que els recursos destinats a l’educació obligatòria continuen disminuint i per tant la retallada es continua aplicant en un sistema que no sabem fins quan podrà aguantar aquesta agressivitat pressupostària.
Un cop aprovats els pressupostos 2011 vam saber la magnitud de la tragèdia: tot i que en la web del departament d’educació figura l’epígraf “normalitat en l’inici de curs” , el curs ha començat amb un estancament de les plantilles de professorat tant en centres públics com concertats en un curs en que han entrat més de 30.000 alumnes nous que suposen l’obertura de més de 1000 grups classe.
Present
Com podem entendre aquesta normalitat?
• La normalitat és que aquest ajustament s’ha pogut dur a terme perquè als mestres i professorat se li ha assignat una hora més lectiva i perquè s’han calculat les plantilles dels centres a la baixa?
• La normalitat s’ha d’entendre perquè les centres disposen aquest curs de menys professorat a la plantilla i per tant més dificultat per organitzar els grups i els recursos destinats a l’atenció educativa personalitzada ?
• La normalitat és deixar de parlar d’escola inclusiva perquè no hi ha diners per a dotar de professionals que es puguin dedicar a l’atenció dels alumnes amb NEE?
• La normalitat és que s’hagi tret la sisena hora a la majoria de centres tornant a situacions de discriminació en el si del sistema públic; alguns sí, d’altres no tindran a aquest recurs, altres el podran tenir si el paguen? És això la normalitat anar a un model en el que qui pugui pagar tindrà el servei i qui no pugui pagar no el tindrà?
• La normalitat és que en un moment de creixement d’alumnat en tots els nivells, i molt important en la Formació Professional, enviem a l’atur a un nombre importantíssim de professorat que s’havia incorporat en el sistema els últims anys i sobretot arrel de la posta en marxa de la sisena hora als centres públics.
El mes de maig vam sortir al carrer en una manifestació massiva que va aconseguir aglutinar la major part de la comunitat educativa de Catalunya. Professorat i AMPES vam omplir les carrer de Barcelona. En aquell moment vaig pensar que havíem situat que els protagonistes no érem ni els professors i mestres ,ni els sindicats, ni els partits polítics que hi van donar suport ni els pares i mares de tantes AMPES, sinó els infants i joves que construiran el futur d’aquest país amb les eines i oportunitats que avui pretenem estalviar-nos.
Però la nostra veu no ha tingut ressò en les decisions polítiques i hem començat el curs amb més alumnat i menys recursos en els nostres centres públics.
En educació no hi ha urgències per atendre, ni operacions que no puguin esperar, però cada dia que passa sense que un alumne pugui ser atès segons les seves necessitats, és un dia que perdem per donar-li la oportunitat de créixer personalment i de fer créixer el progrés col•lectiu. I quan parlem d’això parlem de tots els infants i de tots els joves sigui quina sigui la seva posició de partida familiar, social, i de desenvolupament.
Els nostres responsables polítics estan preparant els pressupostos pel 2012. Continuaran retallant la partida d’educació? Què farem la comunitat educativa si això torna a passar? No crec que hàgim d’entrar en una situació d’immobilisme només perquè ja fa molt que ens mobilitzem. Cal una resposta conjunta de tots els que n’estem afectats. El professorat és evident que està afectat directament perquè perd qualitat en la seves condicions de treball, però el que aquí està en joc és la cohesió social que només s’aconsegueix si tothom té coberts en igualtat de condicions els drets bàsics i l’educació n’és un de molt important, és el dret essencial per construir societats justes i democràtiques.
Futur
L’educació és l’únic recurs que fa progressar un país.
Per tant, en moments de crisi cal invertir encara més. Cada euro que invertim en educació reporta més beneficis que qualsevol altre tipus d’inversió i garanteix un futur millor. Cada euro que traiem de l’educació és un forat en la barca del progrés i comporta l’enfonsament del país.
La UGT de Catalunya ja fa temps que ha fet aquesta reflexió i des de la posició sindical creiem que no podem quedar-nos amb les mans plegades esperant les noves retallades , fins quan haurem d’aguantar sense dir res? Fins quan ens deixarem que ens contraposin els interessos dels treballadors, treballadors ensenyants i educadors i treballadors que duem els nostres fills a l’escola…
El proper dia 22 d’octubre els delegats dels sindicats que tenim representativitat estatal anem a Madrid convocats a una Marxa en defensa de l’escola Pública, en solidaritat i per fer front comú amb els companys i companyes de totes les CCAA on s’estan aplicant retallades en l’educació obligatòria i postobligatòria.
A Catalunya estem convocats tots el 27 a les diferents concentracions per reclamar el que és nostre, una educació pública gratuïta i de qualitat que garanteixi la cohesió i la justícia social. Hem d’omplir la plaça St Jaume , igual que vam fer el 14 d’abril, perquè la crisi econòmica no l’hem provocada nosaltres, i ara no la volem pagar deixant, per als nostres fills, una Catalunya de la primera meitat del segle XX.
Tags: CONTRA LA PERSECUCIÓ DEL MODEL LINGÜÍSTIC ESCOLAR A CATALUNYA
La Federació de Treballadors de l’Ensenyament de la UGT de Catalunya rebutja la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya respecte l’ús del castellà com a llengua vehicular a l’escola.
Pel nostre sindicat, el model d’immersió lingüística a Catalunya ha estat sempre una fórmula d’èxit i de cohesió social reconeguda internacionalment, i ha garantit durant tots aquests anys el coneixement de les dues llengües al nostre país.
Alhora, la UGT de Catalunya i Somescola.cat conviden la societat catalana a que s’afegeixi a la celebració dels actes que té previstos per al proper 26 de setembre, Dia Europeu de les Llengües.
Mireu els Butlletins:
Jornada en el marc de l’autonomia escolar. Pel dret a decidir!
Pel dret a escollir el model de jornada en el marc de l’autonomia escolar
Com mostra la comparativa d’el Butlletí 358 , la majoria de comunitats autònomes ha desenvolupat la normativa necessària que permet als centres decidir la seva jornada escolar. El Ministeri d’Educació va obrir la porta a aquesta possibilitat l’any 1988, quan s’hi van acollir Ceuta i Melilla. Després van seguir Canàries (1992); Galícia (1993); Andalusia (1999); Castella i Lleó i Castella-La Manxa (2001); Astúries, Múrcia i Extremadura (2004); Madrid i Cantàbria (2005); La Rioja (2006) i Navarra i Euskadi (2007).
L’ordre marc que va regular la jornada escolar en els centres docents es remunta al 1994 (modificada el 1996). Després, tant la LOGSE com la LOCE, i, actualment la LOE (article 120). Els centres, en l’exercici de la seva autonomia, poden adoptar experimentacions, plans de treball, formes d’organització o ampliació de l’horari escolar. Han ampliat l’autonomia pedagògica i organitzativa dels centres, fet que els ha permès adaptar la jornada escolar als seus interessos. En els 10 anys darrers, l’ampliació de la jornada escolar i la complexitat organitzativa que això comporta han conduït les administracions autonòmiques a afavorir les iniciatives dels centres per reorganitzar-lasegons les seves circumstàncies i necessitats.
A l’hora de sol·licitar un canvi de modalitat en la jornada, els centres educatius han de dur a terme un procediment similar en totes les CCAA. En línies generals, aquest procés es pot iniciar quan ho decideix una majoria mínima de dos terços del Consell Escolar. Si no s’arriba a aquesta majoria, el centre continua amb el model que tingués autoritzat. Si el Consell Escolar acorda iniciar el procediment, es fa una consulta als pares i mares de l’alumnat del centre. La decisió de modificar el model de jornada lectiva ha de ser acordada per la majoria absoluta dels electors. Els centres han d’elaborar un projecte educatiu que justifiqui el canvi de jornada escolar i on s’especifiquin les activitats complementàries i extraescolars que l’alumnat realitzarà a la tarda. L’horari destinat pel professorat a la tutoria i l’atenció a les famílies es duu a terme a la tarda.
En la majoria de CCAA existeix algun tipus de jornada contínua. Això NO ha significat cap manca d’atenció horària de l’alumnat; ans al contrari, ha servit per desenvolupar propostes innovadores que contribueixen a millorar la qualitat dels processos d’ensenyament i aprenentatge, el desenvolupament integral de l’alumnat i, conseqüentment, el desenvolupament professional dels docents.
A Catalunya, la LEC diu: En el segon cicle d’Educació Infantil i en els ensenyaments obligatoris l’horari escolar comprèn NORMALMENT horari de matí i tarda (LEC, Títol V, Capítol I, article 54. Calendari escolar i jornada escolar).
Actualment, la societat exigeix cada cop més noves atencions del servei públic d’ensenyament, com horaris compatibles per a les famílies, nous camps educatius diferents als estrictament acadèmics (informàtica, esports, oci…) o l’obertura anticipada dels centres per conciliar la vida laboral i familiar.
És per això que FETE-UGT reitera la necessitat d’abandonar d’immobilisme, de reconèixer el dret a escollir en un tema tan important de totes les persones que conformen cada comunitat educativa, en un marc regulat de llibertats i pluralisme. Així mateix, FETE-UGT demana als responsables del Departament d’Educació que en el marc de l’autonomia de centres s’estableixin aquelles mesures legals que permetin i reconeguin altres models de jornada.
Campanya: Pel dret a escollir el model de jornada en el marc de l’autonomia escolar.
14 de maig. Manifestació a Barcelona
PROU RETALLADES! ELS NOSTRES DRETS NO ES TOQUEN
Manifestació 14 de maig, 11 hores, Barcelona
(Plaça Catalunya – Via Laietana – Pla de Palau – Parc de la Ciutadella)
Manifest del 14 de maig
Des de l’esclat de la crisi el 2007 fins ara, aquesta s’ha anat fent més persistent i profunda. Ara, el 2011, tots els governants parlen d’ajustaments pressupostaris, retallades socials i fons de rescat per a països amb problemes de finançament.
Malgrat que els governs i la ciutadania sabem que el culpable de la crisi ha estat el sistema financer, amb la complicitat dels poders públics i els organismes internacionals neoliberals, totes les mesures impulsades per la Unió Europea van exclusivament adreçades a garantir la remuneració dels interessos dels mercats financers i bancaris, i a desballestar el model social europeu.
Així, hem vist com, en contra de tota lògica democràtica i fins i tot econòmica, els líders europeus s’aplanaven davant les exigències del sistema financer internacional i s’oblidaven de les necessitats dels ciutadans i ciutadanes en nom dels quals governen, perquè els han votat en diferents conteses electorals.
A Catalunya, el nou Govern anuncia cada dia noves retallades amb l’excusa de la mala gestió del Govern anterior i de la manca d’entesa amb el Govern de l’Estat. Aquestes retallades sembla que són més que solucions per sortir de la crisi: som davant d’un canvi de model social, davant la transició d’una gestió pública i pública concertada a una de privada i mercantilitzada.
Si el nostre model social fos destruït, els ciutadans i ciutadanes viuríem conseqüències gravíssimes, ja que perdríem una sèrie de drets conquerits i reconeguts, i patiríem la falta de resposta adequada dels serveis de primera necessitat, com ara la sanitat, l’educació o l’assistència social.
Per això, les entitats socials signants, representants de la societat civil organitzada catalana, creiem que ha arribat el moment d’exterioritzar el nostre rebuig i la nostra denúncia més enèrgics a aquests tipus ’actuacions.
No podem acceptar ni acceptarem resignadament la inevitabilitat de les mesures que volen imposar-nos i volem demostrar el nostre rebuig a les retallades fiscals. L’eliminació d’impostos executada pel Govern només beneficia els rics i buida el tresor públic. Ens manifestem per un model redistributiu que, entre d’altres, prevegi un sistema de fiscalitat progressiva, ambiental i solidària.
La sortida de la crisi no es pot fer a costa dels serveis públics, que garanteixen la dignitat, la igualtat d’oportunitats, l’equitat i la justícia al conjunt de la ciutadania, ni a costa de la desaparició de la cultura, gairebé totalment, de l’àmbit públic.
Per sortir de la crisi no tolerem les retallades a l’ensenyament públic ni la liquidació d’un sistema nacional de salut eficient; no permetrem la fractura social ni l’exclusió de les persones més febles de la societat. Exigim que es preservi el sistema de salut públic, universal i de qualitat. I per això refusem tot el que signifiqui debilitar aquest sistema públic: mesures com el corepagament, la retallada indiscriminada de la despesa, la precarietat laboral, la retallada de prestacions i de serveis necessaris, els concerts a proveïdors privats, etc.
Estem en contra de la culpabilització dels treballadors i treballadores dels serveis públics, que pateixen injustament en la seva pròpia pell les retallades salarials i la destrucció d’ocupació pública de qualitat. Donem suport a les seves justes reivindicacions i mobilitzacions, que no han fet més que començar, així com la dels sectors privats i l’economia social que hi estan directament relacionats.
Un cop més, estem convençuts i convençudes que una sortida social de la crisi és possible. Una societat democràtica, com la nostra, és capaç de repartir els seus costos en termes de justícia, equitat i solvència a mitjà i llarg termini. No creiem en una sortida que comporti afeblir l’actual model social ni hi donem suport.
Per tot plegat, fem una crida enèrgica i decidida al conjunt de la societat catalana perquè es rebel—li en contra de les retallades socials que volen imposar-nos i, més concretament, a participar activament a la manifestació que hem convocat el proper dia 14 de maig a la ciutat de Barcelona.
Prou retallades!
Defensem els nostres serveis públics!
Barcelona, 15 d’abril de 2011
Signants:
Associació d’Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances de Catalunya (AICEC- ADICAE), Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya
(AADPC), Associació d’Artistes Visuals de Catalunya (AAVC), Associació Col—legial d’Escriptors de Catalunya (ACEC), Associació d’Escenògrafs de Catalunya (Ad’EC), Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), Associació de Fotògrafs Professionals (AFP), Associació de Músics Animadors d’Espectacles Infantils (AMAPEI), Associació de Músics de Jazz i de Música Moderna de Catalunya (AMJM), Associació de Professionals del Circ de Catalunya (APCC), Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya
(APDC), Associació Professional d’Il—lustradors de Catalunya (APIC), Guionistes Associats de Catalunya – Sindicat de Guionistes de Catalunya(GAC-SIGC), SindicART (Organització sindical de l’espectacle de
Catalunya), Centre d’Anàlisis i Programes Sanitaris (CAPS), Casals de joves, CCOO de Catalunya, Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC), Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC), Coordinadora Nacional de Jubilats i Pensionistes de Catalunya, Plataforma DEMPEUS, Federació d’Alumnes de Pares d’Ensenyament Secundari de Catalunya
(FAPAES) , Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB), Finançament Ètic i Solidari (FETS), L’Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya (L’OCUC), Moviment Laic i Progressita (MLP), Unió de Consumidors de Catalunya (UCC), UGT de Catalunya.
NO A LES RETALLADES. CONCENTRACIÓ 14 D’ABRIL
 |
El proper dia 14 d’abril a les 6 de la tarda la UGT conjuntament amb altres sindicats convoquem a tots els empleats i empleades publiques a una concentració a la Plaça Sant Jaume contra les retallades en els SERVEIS PÚBLICS i contra els acomiadaments que això està suposant ja en aquests moments. MANIFEST UGT Cartell Concentració unitària Contra les retallades en l’Educació Pública |
ENTREVISTA A SEBAS PARRA AL DIARI AVUI
Militant de l’educació dels adults, Sebas Parra va dirigir durant trenta anys l’escola d’adults de Salt, un dels referents indiscutibles al món de l’ensenyament. Ara que la immigració ha desbordat els serveis socials de molts municipis, amb Salt al capdavant, Parra, ja jubilat, continua reivindicant el paper de l’escola com a pilar de la cohesió social i manté el mateix esperit crític contra l’administració que va mostrar mentre exercia la direcció. En aquest sentit, es queixa que es doni tanta importància a perseguir petits delinqüents reincidents i que “ningú hagi perseguit mai els espoliadors bancaris, responsables d’haver provocat molts més drames socials”.
Vostè es un dels fundadors d’una de les escoles d’adults de referència a tot el país, la de Salt, que va esdevenir un pilar fonamental de la cohesió social. El que està passant ara a Salt i en poblacions similars és un problema d’educació?
L’educació encara pot jugar un paper importantíssim per ajudar a orientar problemàtiques com la de Salt, però, francament, els problemes de poblacions com la de Salt són econòmics, de pobresa, de manca de serveis públics, d’oportunitats i d’expectatives d’una part molt determinada de la població.
La gent té tendència a veure els immigrants de manera esbiaixada. Els veu més com un problema que no pas com alumnes amb ganes d’aprendre.
Més que d’immigrants, jo prefereixo parlar de treballadors estrangers. Quan vam començar fa trenta anys els alumnes eren bàsicament d’Andalusia, Extremadura i Castella-la Manxa. En una segona etapa, sobretot en l’última dècada del segle passat, comença el degoteig de la immigració internacional que ha representat un alt tant per cent de l’alumnat. Jo crec que si l’escola ha funcionat ha estat perquè ha sabut mantenir un diàleg intens i permanent amb el poble.
Hi ha actituds clarament racistes entre la gent de les primeres onades de la immigració en relació amb les que han vingut al darrere.
El mot racisme és molt dur. Aplicat en termes de cultura popular em costa d’acceptar. A més, com a ensenyant he hagut de combatre molt més el racisme institucional.
I què és el racisme institucional?
El que s’empara en la legislació, el que practica una desigualtat en les normatives i discrimina l’accés al món del treball. Ara es practica més que mai. Els preocupa molt poder expulsar delinqüents reincidents però ningú no es preocupa de perseguir els espoliadors bancaris que són responsables d’haver provocat molts més drames socials que no pas aquests petits delinqüents.
Ara els ajuntaments es plantegen vincular el dret al reagrupament familiar del immigrants amb la bona conducta. Hi està d’acord?
Jo que també sóc immigrat, sé molt bé que algú que ha de trencar amb la cultura de la seva infantesa ja té prou drama, perquè al cim se’l sotmeti a un acarnissament en les condicions laborals i judicials.
Vostè va ser regidor de Girona i de Salt. En què s’equivoquen ara els polítics a l’hora de gestionar conflictes socials com el de Salt?
En vaig ser molt poc temps, de regidor. Sóc massa poc disciplinat. L’acusació fonamental que se’ls pot fer és que no tenen prou lucidesa per entendre que l’educació és una eina molt important per treballar per la convivència. Sovint es reclama més policia que no pas serveis socials i educatius. Els interessos immediats sempre són guanyar vots al preu que sigui. Ara vénen eleccions i s’enfortiran aquests discursos.
I les opcions xenòfobes de l’extrema dreta vindran a parar la canya.
Les opcions d’esquerres s’han hagut d’enfrontar al següent dilema: mantenir els principis o mantenir els vots. En general hi ha una evolució cap a postures més reaccionàries a tot Europa. La valentia ètica en política no es considera un valor. Només cal veure quants polítics catalans han dimitit els últims vint anys.
Mentre vostè va dirigir l’escola sempre van tenir locals provisionals.
L’escola sempre ha patit la mateixa provisionalitat que la població a qui servia. No ho lamento, aquestes mancances acaben essent estimulants i t’atorguen llibertat. Una de les maneres d’aconseguir la submissió de la gent és comprar-la.
Els ajuntaments veïns haurien d’assumir una part dels alumnes de les poblacions amb gran concentració d’immigrants?
És evident que sí, i també és evident que no els interessa. Omplir els polígons industrials amb mà d’obra barata sí, però després que la gent vagi a dormir a una altra banda. L’aïllament dels pobles amb problemes socials és crònic.
PRESENTACIÓ DE LA CAMPANYA “EDUCANT EN IGUALTAT”
ROSER FONT, Secretaria general de la FETE-UGT presenta la campanya “Educant en Igualtat”.
Feu clic a l’imatge per veure el vídeo
PROPOSTA UNITÀRIA D’ENTITATS I ORGANITZACIONS DE LA COMUNITAT EDUCATIVA
El dia 24 de febrer es van reunir representants de les organitzacions l’Associació d’Estudiants Progressistes (AEP), l’Associació de Joves Estudiants de Catalunya (AJEC), Associació de Mestres Rosa Sensat (AMRS), Comissions Obreres (CCOO), Consell Nacional de la Joventut (CNJ), la Federació d’Associacions de Mares i Pares de Catalunya (FAPAC), la Federació d’Associacions de Pares d’Educació Secundària (FAPAES), la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya (FMRP), l’Observatori Internacional de la Professió Docent (OBIPD), el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), la Unió General de Treballadors (UGT), i la Unió Sindical de Treballadors/es de l’Ensenyament (USTEC·STEs), per compartir la preocupació per l’ensenyament públic a partir de les retallades pressupostàries i en temes de personal que s’estan produint des de fa temps.
MIREU ELS DOCS ADJUNTS
